Setmanes enrere, en escriure sobre la gènesi del ‘Common Reporting Standard’ (CRS), indicava que aquesta actuació impulsada per l’OCDE no és una mesura aïllada per lluitar contra l’evasió fiscal, sinó que també n’existien altres, com les accions BEPS (‘Base Erosion and Profit Shifting’), en aquest cas enfocada en l’àmbit de la fiscalitat de les societats multinacionals.
Però què és BEPS i per què s’han de prendre mesures per regular aquestes pràctiques? BEPS vol incloure al conjunt de pràctiques utilitzades per les societats multinacionals que aprofitant forats i disfuncions entre les normatives tributàries dels diferents països permeten traslladar beneficis a jurisdiccions amb més baixa tributació, sense tributació o, fins i tot, fer desaparèixer aquests beneficis a efectes fiscals i no tributar sobre aquests i erosionen, per tant, els beneficis que finalment acaben tributant a l’estat on realment s’han obtingut.
A les pràctiques BEPS s’hi arriba progressivament i naturalment amb l’eixamplament de mercats, la internalització del comerç, l’expansió de les multinacionals i la globalització i les mateixes es veuen impulsades pel sorgiment i creixement de les empreses tecnològiques, la creixent importància dels intangibles i els drets de la propietat intel·lectual i de les societats de la nova economia que utilitzen les noves tecnologies per a la venda i distribució de productes i que fa que l’activitat econòmica ja no es dugui a partir d’una seu fixa, sinó a partir d’un servidor o plataforma tecnològica que dificulta situar en quin punt concret del planeta es realitza l’activitat i que, alhora, introdueix també molta flexibilitat sobre on situar aquesta que, moltes vegades, s’acaba trobant físicament molt lluny dels clients consumidors dels seus productes.
Val a dir que aquestes pràctiques no són per definició il·legals, sinó que el que fan es aprofitar els forats i disfuncions de les normes vigents.
Els imports erosionats per aquestes pràctiques són molt rellevants, doncs l’OCDE estima que afecta entre el 4 i el 10% de la recaptació mundial de l’impost sobre beneficis de les societats i que poden representar un import d’entre 100 i 240.000 milions de dòlars cada any.
 Tampoc cal oblidar els interessos contraposats dels diferents països que utilitzen la fiscalitat com una eina de política econòmica per atraure capital i inversions, com en són mostra el cas del ‘Luxleaks’ o la conclusió de la Comissió Europea referent a Irlanda i Apple.
Com en d’altres ocasions, la realitat i l’economia van més ràpid que les lleis, fiscals en aquest cas, i encara més respecte a la seva harmonització en l’àmbit internacional.
Les normes fiscals actuals de l’impost sobre beneficis de les societats tenen un àmbit d’aplicació nacional i les normes internacionals, els aproximadament 3.000 convenis bilaterals signats per evitar la doble imposició (CDI), són ineficients, doncs es van començar a dissenyar els anys 60 posant el focus en resoldre el problema de la doble tributació sobre un mateix benefici quan la realitat de les transaccions econòmiques internacionals eren molt diferents a les actuals.
D’altra banda, aquestes pràctiques no solament perjudiquen la recaptació tributaria del països, sinó que també són subjectivament discriminatòries, doncs queden fora de l’abast dels particulars i de les empreses nacionals que operen en un sol mercat i que, alhora, es veuen portats a suportar una càrrega tributària més gran per compensar la tributació erosionada per les empreses multinacionals.
La crisi econòmica, una vegada més, centra el focus també en aquestes pràctiques i porta l’OCDE, al igual que el cas de CRS, a reaccionar.
L’OCDE a l’octubre del 2015 publica el paquet BEPS amb la voluntat de reconduir les pràctiques BEPS i fixa 15 accions, que tenen per finalitat donar coherència internacional en l’impost sobre els beneficis de les societats, reforçar que es tributi a la jurisdicció on efectivament es realitza l’activitat econòmica i garantir una major transparència a les pràctiques fiscals de les multinacionals.
Així, dins el primer grup trobem mesures per neutralitzar els mecanismes híbrids que fan, per exemple, que una despesa sigui deduïble de l’impost sobre beneficis en una jurisdicció, però l’ingrés ‘simètric’ de l’altra part, també del mateix grup empresarial, no tributi o per limitar la deducció de despeses financeres en l’impost sobre els beneficis per evitar el trasllat de beneficis dins un mateix grup empresarial d’un país a un altre a través de finançaments intragrup. Entre les segones, impedir la utilització abusiva dels CDI, el ‘treaty shopping’, i assegurar que els preus de transferència entre les transaccions intragrup es corresponen realment amb els preus de mercat. Per últim, dins de les darreres es troben un conjunt de mesures que tenen per finalitat obtenir una major informació sobre la tributació de les multinacionals, establint l’obligació d’informar sobre els tributs satisfets en cada jurisdicció en les que operen o que explicitin els mecanismes de planificació fiscal agressiva que puguin utilitzar de cara a facilitar la labor de control de les diferents administracions tributàries.
Per últim, com ha estat la reacció dels països a aquest impuls de canvi en la fiscalitat internacional de les societats, doncs inicialment positiva, tan per part dels països OCDE-G20 com, fins i tot, pels països en vies de desenvolupament. Val a dir, per exemple, que fins al voltant de 100 països ja s’han unit al grup per negociar un conveni multilateral que permeti la modificació sincronitzada dels vigents convenis bilaterals per evitar la doble imposició. En fi, ara cal veure l’abast de la seva implantació definitiva que ja avança en molt països i sense oblidar que a les societats globals els hi serà difícil deixar molts mercats.
Director de fiscalitat d’Andbank