«La conciliació de la vida laboral, familiar i personal facilita que qualsevol persona treballadora pugui mantenir al mateix temps una carrera professional plena i a la vegada exercir el seu dret a la cura de la seva família, el desenvolupament de la seva personalitat, la seva formació o a gaudir del seu oci i temps lliure». Aquesta és una de les diverses definicions que es poden trobar sobre un concepte inexistent al Principat. L’única mesura de conciliació que els demòcrates han proposat en el nou text és allargar un mes la baixa de maternitat. Vergonyós. De veritat creuen que allargar la baixa a cinc mesos afavoreix la conciliació? El problema, senyors i senyores de DA, està després. O és que passades les 20 setmanes el nadó s’independitza i els pares ja no han de combinar vida laboral i familiar?

Encara no fa un mes, celebràvem el Dia de la Dona omplint-nos la boca de promeses per aconseguir la plena igualtat entre homes i dones especialment en el món laboral. Un repte que serà impossible si la cura dels fills se segueix atribuint a la dona sense obligar les empreses a oferir jornades més flexibles si els progenitors ho demanen. És evident que la mare, per qüestions fisiològiques, requereix d’uns dies mínims de baixa. És trist però, que es menystingui la figura del pare ampliant el seu permís només un dia. Proposar una llei que ja discrimina i prometre augmentar el nombre de dones en càrrecs de responsabilitat és, des del meu punt de vista, una postura hipòcrita.