Hola, soc pare. Què hi ha algú?
Molts ens hem llevat avui amb sentiments contradictoris. Aquesta setmana hem conegut la notícia que el Grup Parlamentari Demòcrata (GPD) ha presentat l’esborrany de la nova llei de relacions laborals, en la qual també s’hi inclou una reforma en el tema pel qual l’Ariadna i jo vàrem iniciar la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que compta ja, per cert, amb més de 2.000 signatures d’andorrans i si fa o no fa les mateixes en mode de suport de residents.
Doncs bé, aquest sentiment contradictori ve donat ja que, en part, estem molt contents i orgullosos que, gràcies a aquesta ILP, s’ha aconseguit que es tingui en compte un notable augment del descans per maternitat. No obstant, també ens ha decebut i sorprès la notícia que l’augment de la baixa per paternitat suposarà ni més ni menys que UN dia! No, això no és una broma de l’April Fool’s Day, és tant cert com ara és de dia.
Molts pares estareu d’acord amb mi en què aquestes dues setmanetes que actualment tenim per poder gaudir plenament del nostre petit miracle de la vida, ens les passem fent tràmits i gaudint de la meravellosa burocràcia del nostre país. Però no us preocupeu, que ara tindrem un dia més de propina! Tot solucionat...
Doncs no, no som robots, som persones, tenim sentiments, i més en aquests moments tan importants en la nostra vida.
No estàvem en una època on ja havíem superat el clixé que l’home, l’únic que havia de fer, era portar quartos a casa per mantenir la família? No fa temps que se’ns demana més implicació en els afers domèstics i que ens en cuidem més dels nostres fills? On queda tot això quan s’ha de portar a la pràctica?
La campanya que vàrem iniciar en aquest sentit, tampoc era tan agressiva, tan sols demanàvem dues setmanetes més, quelcom perfectament assumible per a qualsevol empresa i per a la tota poderosa CASS.
Si seguim pel camí d’augmentar el diferencial entre baixa materna i paterna, penseu el següent: una empresa, a l’hora de contractar un empleat, es decantarà per un que s’abstindrà de la feina només 15 dies, o una que trigarà cinc mesos en tornar? En augmentar aquest diferencial, no estem augmentant de manera subrogada també la discriminació laboral per causa de gènere? No tenim suficients problemes actualment en aquest sentit, que, a sobre, en creem de nous? Sabem que augmentant a un mes la baixa per paternitat no resoldríem aquest afer, però, en tot cas, tampoc l’incentivaríem.
Això quant a l’aspecte del dany que pot provocar en afers laborals, però, tornant a l’àmbit familiar, creieu que una mare no se sentiria molt més reconfortada i tranquil·la sabent que pot comptar amb la seva parella tot un mes i no pas 15 dies com passa actualment? (16, si s’aprova aquesta proposta). La medicina i tots els estudis ens indiquen que durant el primer mes és quan les mares solen desenvolupar més sovint les depressions postpart. Les parelles no hauríem de tenir el dret i el deure de fer tot el possible per a que això no passi?
Us haureu fixat també que he utilitzat sovint la paraula «parella» en comptes de la de «pare», i és que això també era una reivindicació de la nostra ILP que tampoc s’ha vist reflectida en aquest esborrany de proposta. La modificació de l’article 38 del Codi de Relacions Laborals, relatiu a la baixa de «paternita», on, actualment s’indica que «aquesta baixa podrà ésser utilitzada només pel pare».
Penso que era una bona ocasió també per a modernitzar aquest fet, obrir mires i entendre que també hi han casos on aquesta criatura potser no tindrà un pare, potser tindrà una altra mare, o dos pares, tan se val, al cap i a la fi, dues persones que se l’estimaran, oi?
La idea era substituir aquest article per: «Baixa per a la parella legal», una nova figura que inclou totes aquelles opcions on es demana, únicament per a una major protecció jurídica de l’infant, la regularització d’aquesta parella en qualsevol dels supòsits que actualment la Llei andorrana preveu (parella de fet, unió civil o matrimoni).
En fi, espero que tot aquest seguit de preguntes que he anat plantejant en aquest article serveixin per a la reflexió de tots plegats, pensant que tots hem sigut infants (con pene o con vulva, això tant se me’n fot) i que tots volem el millor per aquestes noves generacions que tard o d’hora els hi tocarà treure’ns les castanyes del foc pel seguit de bestieses de les que, fa l’efecte, no n’acabem d’aprendre.
Algú em va dir que ser pare és l’única professió on primer et donen el títol i després curses la carrera, així que no escatimem en recursos per obtenir bona nota!
Un pare que fa el que pot...
Doncs bé, aquest sentiment contradictori ve donat ja que, en part, estem molt contents i orgullosos que, gràcies a aquesta ILP, s’ha aconseguit que es tingui en compte un notable augment del descans per maternitat. No obstant, també ens ha decebut i sorprès la notícia que l’augment de la baixa per paternitat suposarà ni més ni menys que UN dia! No, això no és una broma de l’April Fool’s Day, és tant cert com ara és de dia.
Molts pares estareu d’acord amb mi en què aquestes dues setmanetes que actualment tenim per poder gaudir plenament del nostre petit miracle de la vida, ens les passem fent tràmits i gaudint de la meravellosa burocràcia del nostre país. Però no us preocupeu, que ara tindrem un dia més de propina! Tot solucionat...
Doncs no, no som robots, som persones, tenim sentiments, i més en aquests moments tan importants en la nostra vida.
No estàvem en una època on ja havíem superat el clixé que l’home, l’únic que havia de fer, era portar quartos a casa per mantenir la família? No fa temps que se’ns demana més implicació en els afers domèstics i que ens en cuidem més dels nostres fills? On queda tot això quan s’ha de portar a la pràctica?
La campanya que vàrem iniciar en aquest sentit, tampoc era tan agressiva, tan sols demanàvem dues setmanetes més, quelcom perfectament assumible per a qualsevol empresa i per a la tota poderosa CASS.
Si seguim pel camí d’augmentar el diferencial entre baixa materna i paterna, penseu el següent: una empresa, a l’hora de contractar un empleat, es decantarà per un que s’abstindrà de la feina només 15 dies, o una que trigarà cinc mesos en tornar? En augmentar aquest diferencial, no estem augmentant de manera subrogada també la discriminació laboral per causa de gènere? No tenim suficients problemes actualment en aquest sentit, que, a sobre, en creem de nous? Sabem que augmentant a un mes la baixa per paternitat no resoldríem aquest afer, però, en tot cas, tampoc l’incentivaríem.
Això quant a l’aspecte del dany que pot provocar en afers laborals, però, tornant a l’àmbit familiar, creieu que una mare no se sentiria molt més reconfortada i tranquil·la sabent que pot comptar amb la seva parella tot un mes i no pas 15 dies com passa actualment? (16, si s’aprova aquesta proposta). La medicina i tots els estudis ens indiquen que durant el primer mes és quan les mares solen desenvolupar més sovint les depressions postpart. Les parelles no hauríem de tenir el dret i el deure de fer tot el possible per a que això no passi?
Us haureu fixat també que he utilitzat sovint la paraula «parella» en comptes de la de «pare», i és que això també era una reivindicació de la nostra ILP que tampoc s’ha vist reflectida en aquest esborrany de proposta. La modificació de l’article 38 del Codi de Relacions Laborals, relatiu a la baixa de «paternita», on, actualment s’indica que «aquesta baixa podrà ésser utilitzada només pel pare».
Penso que era una bona ocasió també per a modernitzar aquest fet, obrir mires i entendre que també hi han casos on aquesta criatura potser no tindrà un pare, potser tindrà una altra mare, o dos pares, tan se val, al cap i a la fi, dues persones que se l’estimaran, oi?
La idea era substituir aquest article per: «Baixa per a la parella legal», una nova figura que inclou totes aquelles opcions on es demana, únicament per a una major protecció jurídica de l’infant, la regularització d’aquesta parella en qualsevol dels supòsits que actualment la Llei andorrana preveu (parella de fet, unió civil o matrimoni).
En fi, espero que tot aquest seguit de preguntes que he anat plantejant en aquest article serveixin per a la reflexió de tots plegats, pensant que tots hem sigut infants (con pene o con vulva, això tant se me’n fot) i que tots volem el millor per aquestes noves generacions que tard o d’hora els hi tocarà treure’ns les castanyes del foc pel seguit de bestieses de les que, fa l’efecte, no n’acabem d’aprendre.
Algú em va dir que ser pare és l’única professió on primer et donen el títol i després curses la carrera, així que no escatimem en recursos per obtenir bona nota!
Un pare que fa el que pot...