Els tres mosqueters és una obra d'Alexandre Dumas escrita l'any 1844. Està considerada un clàssic del gènere d’aventures i la narració està plena de conspiracions i traïcions, però també de la lleialtat d’uns mosqueters units pel lema «Tots per a un, i un per a tots!».

Aquesta setmana, hem estat sorpresos per les declaracions en un programa de ràdio del Sr.. Amadeu Rossell, secretari general de Liberals d’Andorra, en les quals afirmava que era “totalment necessari” que tots els partits de l’oposició s'uneixin per aconseguir un canvi polític i apartar els demòcrates del poder. 

Sincerament, prefereixo no qualificar les seves paraules. En tot cas, la idea de que tots els partits polítics que avui estan a l’oposició s’uneixin per crear una plataforma contra DA em sembla, com a mínim, sorprenent i trista.

Trista de veure que, per alguns polítics com el Sr. Rossell, entre d'altres, tot s’hi val per aconseguir el poder. Allò que després es faci amb aquest poder sembla que sigui el menys important. Estem, doncs, en un escenari de voler el poder pel poder sense que importin les idees, els projectes i el programes.

Alguns tenim l’esperança que la política sigui l’espai per a la confrontació d’idees i de models de país. En tot cas, per a mi ho és. La política és estar a l’escolta dels ciutadans i dels seus neguits. És intentar transformar la societat en quelcom millor. Quan la política esdevé una simple guerra per aconseguir el poder és quan perd tot el seu sentit. És allò que els francesos anomenen la “politique politicienne”: és a dir, la política feta per polítics i pels polítics. Una política allunyada de la realitat i dels ciutadans. Aquesta manera de fer política porta, inexorablement, cap a una desafecció creixent per part de la societat. I, no ens enganyem, és un terreny abonat pel creixement dels populismes, tal com hem vist en diferents països europeus.

Tinc el convenciment que la proposta del Sr. Rossell no prosperarà. Fins i tot, per les darreres declaracions que he pogut llegir, dubto que tingui el suport del seu propi partit. També dubto que el PS hi doni suport. Ho dubto, principalment, perquè els postulats de la formació del Sr. Rossell i del PS són diametralment oposats en qüestions tan fonamentals pel país com l’acostament a Europa, la reforma de les competències o la política social.

En tot cas, estic segur que les declaracions del Sr. Rossell quedaran en una anècdota més d’aquesta estranya legislatura. Crec que el seny tornarà a imperar i que totes les formacions polítiques del país continuaran defensant els seus legítims postulats des de la sana discrepància. Cadascú farà el seu camí defensant allò que considera que és millor per a Andorra.
Secretari d'organització de DA