Una cultura dolça com un caramel
La darrera notícia sobre l’adquisició d’un caramel de tres metres amb la bandera andorrana pel mòdic preu de 15.000 Euros m’ha deixat fascinat.
Ja era hora que un país modern i desenvolupat com el nostre tingués per fi, un caramel d’aquestes característiques. Per fi s’ha escoltat el neguit popular que exigia ferventment poder exclamar, amb el cap ben alt: JA TENIM UN CARAMEL!
Agraeixo plenament la tasca que el Molt Il·lustre Ministeri de Cultura ha dut a terme per a poder fer realitat aquest somni de tants i tants andorrans. S’ha d’endolcir Andorra!
I quin encert haver comprat aquest caramel a l’artista francesa Jenkell, Déu mos guard que se’ns ocorregués tirar d’artistes del país per guarnir els vells racons d’Andorra. Tots sabem que els d’aquí no tenen el nivell artístic suficient, per suposat...
Ens hem d’alegrar d’ésser un país tant solidari que sempre mirem pels de fora, procurant en tot moment que no els hi falti feina. Hem vist els darrers anys que estem complint aquesta premissa al peu de la lletra en matèria d’assessorament i alts càrrecs executius força ben remunerats, que no passin gana.
Però veiem també que Cultura no podia ser menys, i per això tenim els refugiats del Carroi de Marc Sellarès, el Gall dEmo, el mural de Samantha Bosque, aqueta gominola de Jenkell, el generós recolzament que ha rebut la Baronessa Thyssen per a la instal·lació del seu museu i un llarg etcètera d’artistes forans que sembla que no tingui fi. I que consti que en cap moment critico aquestes obres ni als seus artistes, únicament la seva elecció en detriment dels nostres artistes, que haguessin pogut ocupar aquests espais amb la mateixa qualitat (i segurament amb menys pressupost).
No és d’estranyar, per tant, que després de tots aquests actes de bona voluntat i solidaritat, el pressupost a repartir en matèria de cultura entre associacions i entitats del país relacionats amb el meravellós món cultural sigui més aviat escàs. Així doncs, ens trobem amb casos com l’Associació Velles Cases Andorranes, que ja no sap en quin idioma demanar ajut a Govern per a desenvolupar projectes de renovació i protecció de bens tant preuats com ho són les cases històriques d’Andorra. També em toca parlar, per suposat, d’Andorra Lírica, una Associació que ha portat l’Òpera a Andorra amb una gran rebuda en la seva primera temporada i que continua cultivant grans èxits a l’actual segona, on hem mogut ja a milers de persones, emplenant dia sí i dia també l’Auditori Claror amb cada cop més gent del país en escena, però tot i així, només hem pogut comptar per aquesta segona temporada (la primera no vam rebre res), amb 9.000 euros dels poc més de 30.000€ que demanàvem per a continuar aquest ambiciós projecte que pretén agrupar a tots aquells de casa que vulguin fer una Òpera cada cop més professional i andorrana. I com aquests casos, molts d’altres que simplement volen continuar representant amb orgull i excel·lència el nom d’Andorra ja sigui cantant, tocant, ballant, pintant, esculpint, escrivint, interpretant, actuant, filmant o produint.
La Cultura d’Andorra, però, va més enllà, és més ambiciosa i per això, ben aviat podrem gaudir, d’un preciós caramel tricolor.
Perquè sí, perquè nosaltres ho valem!
Ja era hora que un país modern i desenvolupat com el nostre tingués per fi, un caramel d’aquestes característiques. Per fi s’ha escoltat el neguit popular que exigia ferventment poder exclamar, amb el cap ben alt: JA TENIM UN CARAMEL!
Agraeixo plenament la tasca que el Molt Il·lustre Ministeri de Cultura ha dut a terme per a poder fer realitat aquest somni de tants i tants andorrans. S’ha d’endolcir Andorra!
I quin encert haver comprat aquest caramel a l’artista francesa Jenkell, Déu mos guard que se’ns ocorregués tirar d’artistes del país per guarnir els vells racons d’Andorra. Tots sabem que els d’aquí no tenen el nivell artístic suficient, per suposat...
Ens hem d’alegrar d’ésser un país tant solidari que sempre mirem pels de fora, procurant en tot moment que no els hi falti feina. Hem vist els darrers anys que estem complint aquesta premissa al peu de la lletra en matèria d’assessorament i alts càrrecs executius força ben remunerats, que no passin gana.
Però veiem també que Cultura no podia ser menys, i per això tenim els refugiats del Carroi de Marc Sellarès, el Gall dEmo, el mural de Samantha Bosque, aqueta gominola de Jenkell, el generós recolzament que ha rebut la Baronessa Thyssen per a la instal·lació del seu museu i un llarg etcètera d’artistes forans que sembla que no tingui fi. I que consti que en cap moment critico aquestes obres ni als seus artistes, únicament la seva elecció en detriment dels nostres artistes, que haguessin pogut ocupar aquests espais amb la mateixa qualitat (i segurament amb menys pressupost).
No és d’estranyar, per tant, que després de tots aquests actes de bona voluntat i solidaritat, el pressupost a repartir en matèria de cultura entre associacions i entitats del país relacionats amb el meravellós món cultural sigui més aviat escàs. Així doncs, ens trobem amb casos com l’Associació Velles Cases Andorranes, que ja no sap en quin idioma demanar ajut a Govern per a desenvolupar projectes de renovació i protecció de bens tant preuats com ho són les cases històriques d’Andorra. També em toca parlar, per suposat, d’Andorra Lírica, una Associació que ha portat l’Òpera a Andorra amb una gran rebuda en la seva primera temporada i que continua cultivant grans èxits a l’actual segona, on hem mogut ja a milers de persones, emplenant dia sí i dia també l’Auditori Claror amb cada cop més gent del país en escena, però tot i així, només hem pogut comptar per aquesta segona temporada (la primera no vam rebre res), amb 9.000 euros dels poc més de 30.000€ que demanàvem per a continuar aquest ambiciós projecte que pretén agrupar a tots aquells de casa que vulguin fer una Òpera cada cop més professional i andorrana. I com aquests casos, molts d’altres que simplement volen continuar representant amb orgull i excel·lència el nom d’Andorra ja sigui cantant, tocant, ballant, pintant, esculpint, escrivint, interpretant, actuant, filmant o produint.
La Cultura d’Andorra, però, va més enllà, és més ambiciosa i per això, ben aviat podrem gaudir, d’un preciós caramel tricolor.
Perquè sí, perquè nosaltres ho valem!