Els vehicles com a exemple de possibles confusions
L’exercici d’activitats econòmiques, especialment quan es desenvolupen a títol personal o mitjançant societats pròpies o familiars, pot donar lloc a confusions en l’us dels patrimonis empresarial i personal.
Aquestes confusions en la utilització de béns del patrimoni empresarial per a ús particular o de béns del patrimoni personal en l’exercici d’una activitat econòmica poden no tenir una repercussió econòmica pràctica, doncs moltes vegades no és sinó utilitzar objectes o diners que tenim guardats en una o altra butxaca d’un mateix vestit, però sí unes implicacions fiscals que calen tenir en compte.
L’exercici d’una activitat econòmica està subjecte a dos grans impostos, un d’indirecte que grava la prestació de servis i l’entrega de béns, l’impost general indirecte (IGI), i un de directe que te per objecte el benefici econòmic obtingut, l’impost sobre societats (IS) o normes específiques de l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) quan l’activitat econòmica es realitza a títol personal.
D’altra banda, també es troben subjectes a l’IRPF la resta de rendes obtingudes per una persona física, ja sigui com a rendes del treball o dels rendiments del capital immobiliari que també s’integren en la base de tributació general o com a guanys i pèrdues patrimonials i rendiments del capital mobiliari que s’integren en la base de tributació de l’estalvi.
I tot aquest joc impositiu és el que s’ha de tenir en compte en les relacions creuades d’us del patrimoni empresarial i del personal.
He començat el títol d’aquest article exposant com a exemple i reclam els vehicles, doncs són un bon exemple de bé que es presta a confusions entre patrimonis. Ara bé, amb els corresponents matisos, l´ús de qualsevol bé pot donar lloc a confusions.
Un vehicle d’ús particular no pot tractar-se com un bé afecte a l’activitat empresarial encara que sigui propietat d’una empresa o d’un professional o empresari individual; si l’ús és mixt, cal tractar-lo fiscalment com a tal.
Així tot sistema tributari modern, que busca ser just i que cada subjecte tributi en funció de la seva capacitat econòmica, incorpora les regles pertinents per intentar evitar possibles distorsions per la via impositiva en el cost de la disposició o ús de béns o serveis.
Així en el cas d’un professional que adquireix un vehicle per a ús privat, haurà de donar a aquesta adquisició el mateix tractament fiscal que el que aplica un particular i no podrà deduir l’IGI suportat en la seva adquisició com a IGI de la seva activitat econòmica ni podrà tampoc considerar cap despesa relacionada amb el cotxe com una despesa de la seva activitat. Si l’ús és mixt, podrà deduir parcialment l’IGI suportat i les despeses, però mai íntegrament, doncs hi ha una part d’ús particular. En aquest sentit, la norma de l’IGI estableix en el cas de vehicles una presumpció, que admet prova en contrari, d’afectació ús activitat econòmica- us activitat particular al 50%.
Si l’adquirent del vehicle és una societat, caldrà també tenir en compte les regles de valoració de les retribucions en espècie de l’IRPF i considerar el possible ús particular com a més remuneració del treball personal o qualsevol altre tipus de renda que pugui correspondre en funció de la relació que hi hagi entre qui disposa de l’ús del vehicle i la societat propietària.
Altres supòsits que calen tenir present, valorar i documentar degudament són les possibles confusions en la disposició de la tresoreria. Així el que pot ser una disposició temporal potser s’haurà de formalitzar mitjançant un préstec, que haurà d’incorporar el corresponent interès; si el que es vol és una entrega definitiva s’haurà valorar si pot correspondre’s amb una distribució de beneficis o devolució de capital, tot i complint els formalismes que pertoquin. Doncs per bé que tot un patrimoni pot pertanyer en el fons i realment a una mateixa persona, no deixa de ser que el mateix formalment no en pertany i que probablement la tributació que hagi soportat la seva generació no sigui sempre la mateixa.
No cal oblidar tampoc els supòsits en el sentit invers d’utilització en l’àmbit empresarial de béns del patrimoni empresarial. Podria ser, per exemple, l’ús d’un local. Si el local és particular i s’utilitza en l’activitat realitzada mitjançant una empresa, caldrà formalitzar aquest ús i liquidar els impostos corresponents a la persona física propiètaria i a la societat que l’utilitza, que en el cas d’un lloguer pot implicar IGI, IRPF com a rendiment del capital immobiliari i IS.
Cal doncs gestionar amb cura les implicacions tributàries de les interralicions entre la vesant particular i la vesant professional-empresarial de manera que a l’adquisició i ús de cada bé o dret apliquem la fiscalitat que li pertoca, tot evitant disfuncions, ja puguin siguin negatives o possitives.
Director de fiscalitat d’Andbank
Aquestes confusions en la utilització de béns del patrimoni empresarial per a ús particular o de béns del patrimoni personal en l’exercici d’una activitat econòmica poden no tenir una repercussió econòmica pràctica, doncs moltes vegades no és sinó utilitzar objectes o diners que tenim guardats en una o altra butxaca d’un mateix vestit, però sí unes implicacions fiscals que calen tenir en compte.
L’exercici d’una activitat econòmica està subjecte a dos grans impostos, un d’indirecte que grava la prestació de servis i l’entrega de béns, l’impost general indirecte (IGI), i un de directe que te per objecte el benefici econòmic obtingut, l’impost sobre societats (IS) o normes específiques de l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) quan l’activitat econòmica es realitza a títol personal.
D’altra banda, també es troben subjectes a l’IRPF la resta de rendes obtingudes per una persona física, ja sigui com a rendes del treball o dels rendiments del capital immobiliari que també s’integren en la base de tributació general o com a guanys i pèrdues patrimonials i rendiments del capital mobiliari que s’integren en la base de tributació de l’estalvi.
I tot aquest joc impositiu és el que s’ha de tenir en compte en les relacions creuades d’us del patrimoni empresarial i del personal.
He començat el títol d’aquest article exposant com a exemple i reclam els vehicles, doncs són un bon exemple de bé que es presta a confusions entre patrimonis. Ara bé, amb els corresponents matisos, l´ús de qualsevol bé pot donar lloc a confusions.
Un vehicle d’ús particular no pot tractar-se com un bé afecte a l’activitat empresarial encara que sigui propietat d’una empresa o d’un professional o empresari individual; si l’ús és mixt, cal tractar-lo fiscalment com a tal.
Així tot sistema tributari modern, que busca ser just i que cada subjecte tributi en funció de la seva capacitat econòmica, incorpora les regles pertinents per intentar evitar possibles distorsions per la via impositiva en el cost de la disposició o ús de béns o serveis.
Així en el cas d’un professional que adquireix un vehicle per a ús privat, haurà de donar a aquesta adquisició el mateix tractament fiscal que el que aplica un particular i no podrà deduir l’IGI suportat en la seva adquisició com a IGI de la seva activitat econòmica ni podrà tampoc considerar cap despesa relacionada amb el cotxe com una despesa de la seva activitat. Si l’ús és mixt, podrà deduir parcialment l’IGI suportat i les despeses, però mai íntegrament, doncs hi ha una part d’ús particular. En aquest sentit, la norma de l’IGI estableix en el cas de vehicles una presumpció, que admet prova en contrari, d’afectació ús activitat econòmica- us activitat particular al 50%.
Si l’adquirent del vehicle és una societat, caldrà també tenir en compte les regles de valoració de les retribucions en espècie de l’IRPF i considerar el possible ús particular com a més remuneració del treball personal o qualsevol altre tipus de renda que pugui correspondre en funció de la relació que hi hagi entre qui disposa de l’ús del vehicle i la societat propietària.
Altres supòsits que calen tenir present, valorar i documentar degudament són les possibles confusions en la disposició de la tresoreria. Així el que pot ser una disposició temporal potser s’haurà de formalitzar mitjançant un préstec, que haurà d’incorporar el corresponent interès; si el que es vol és una entrega definitiva s’haurà valorar si pot correspondre’s amb una distribució de beneficis o devolució de capital, tot i complint els formalismes que pertoquin. Doncs per bé que tot un patrimoni pot pertanyer en el fons i realment a una mateixa persona, no deixa de ser que el mateix formalment no en pertany i que probablement la tributació que hagi soportat la seva generació no sigui sempre la mateixa.
No cal oblidar tampoc els supòsits en el sentit invers d’utilització en l’àmbit empresarial de béns del patrimoni empresarial. Podria ser, per exemple, l’ús d’un local. Si el local és particular i s’utilitza en l’activitat realitzada mitjançant una empresa, caldrà formalitzar aquest ús i liquidar els impostos corresponents a la persona física propiètaria i a la societat que l’utilitza, que en el cas d’un lloguer pot implicar IGI, IRPF com a rendiment del capital immobiliari i IS.
Cal doncs gestionar amb cura les implicacions tributàries de les interralicions entre la vesant particular i la vesant professional-empresarial de manera que a l’adquisició i ús de cada bé o dret apliquem la fiscalitat que li pertoca, tot evitant disfuncions, ja puguin siguin negatives o possitives.
Director de fiscalitat d’Andbank