Basma Dali

La lactància materna, que segueix sent l’aliment més natural per a un nadó, està condicionada per una sèrie de barreres i factors que difereixen en tot el món, segons els últims informes de l’Unicef.En el seu estudi Per què les polítiques familiars són decisives per augmentar la lactància materna al món, difós aquest mateix mes d’agost, Unicef, partidària que els nadons siguin alletats durant els seus dos primers anys, destaca que només un 41 per cent ho són tot just els primers sis mesos de vida. Les mares de tot el món s’enfronten a obstacles relacionats amb condicionaments culturals, socials i / o laborals que els impedeixen alletar els seus nadons tot i els beneficis que aquesta alimentació suposa per a tots dos.

El doctor Bruno Abarca, tècnic de Nutrició i Salut de l’ONG Acció contra la fam a Madrid, afirma que està demostrat que un nen que no rep l’alimentació adequada al llarg de la seva vida va tenir menys educació i menys ingressos. Quan es planteja la realitat en aquests termes, la gent entén millor la importància de l’alimentació en general i de la lactància materna en particular. El desglossament de l’esmentat informe de l’Unicef per regions dona idea que només el 40 per cent dels nadons al Pròxim Orient i el nord d’Àfrica són alimentats amb llet materna. A Amèrica del Nord, la xifra es redueix al 26%, mentre augmenta al 56% a l’Àfrica oriental i meridional, per arribar a un màxim en països com Rwanda --que arriba gairebé al 87% - i Sri Lanka, on se situa en el 82%.

Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), al Líban, només són alletats el 34% dels nens sirians desplaçats. La taxa dels nadons libanesos és fins i tot més baixa, el 25%.En aquest país, un dels principals factors que disminueix la taxa de lactància materna és la comercialització de la llet artificial. El doctor Abarca, especialista en Orient Pròxim, considera que els professionals sanitaris poden tenir un incentiu econòmic per part d’aquests fabricants per distribuir mostres gratuïtes de biberons o de llet artificial. Per promoure la lactància materna, al novembre 2018, el Govern libanès va promoure una nova política d’alimentació per al nadó enfocada en els centres de salut públics i privats.

La subdirectora del Programa de Nutrició d’Acció contra la fam al Líban, Rola En Abdallah, fa públic que segons la llei del Líban (47/2008), està prohibit distribuir o promocionar els substituts de la llet materna en els hospitals públics, privats o centres de salut, excepte en condicions concretes. Però tot i així, no hi ha campanyes de sensibilització sobre la importància de la lactància materna o la nutrició del nadó en els hospitals o els centres de salut al Líban. Per això des de 2014 els programes se centren en les mares embarassades i en les lactants».

Segons l’Unicef, els països d’ingressos mitjans-alts tenen les taxes més baixes de lactància materna, a causa, entre altres coses, a la qüestió de les baixes per maternitat i paternitat.

Països nòrdics com Finlàndia dóna permís de baixa per maternitat fins a 161 setmanes pagades, mentre els Estats Units no passa de 12 setmanes, i a sobre sense pagar. Altres països de baixos ingressos, com Lesotho, Libèria, Papua Nova Guinea i Swazilàndia, ni tan sols la permeten. Al Líban, la baixa maternal dura tres mesos, mentre les treballadores en les organitzacions internacionals poden disposar de fins a sis mesos. Aquesta situació limita la possibilitat d’exercir el paper de mare i discrimina a moltes dones que pateixen pressió laboral per incorporar-se al treball.
El benefici econòmic promou la lactància materna, especialment en una societat vulnerable com la de Líban. Donar el pit és una manera més saludable i rendible per alimentar el nadó i evita gastar diners en medicaments i llet artificial. Altres problemes tenen a veure amb la imatge en els mitjans de comunicació, que afavoreix l’ús dels biberons, o el fet de donar a mamar en públic segueix sent tabú, o almenys inadequat en una societat conservadora.

Els conceptes erronis també afecten. Si el sexe del nadó és femení, la gent sol recomanar a la mare donar el pit fins a un any, mentre si és masculí fins a dos anys. Segons l’Unicef, només un de cada sis nens rep una dieta mínima acceptable en països d’ingressos baixos i mitjans baixos. A Egipte hi ha estudis segons els quals més del 50% de l’alimentació complementària que se li donava als nens a partir dels sis mesos era menjar escombraries, menjar processat, no eren fruites, verdures o aliments frescos.

Alba Padró Arocas, experta de la Consultoria en Lactància Materna, considera que la millor manera de donar el pit és quan la parella dóna suport a la seva dona i està informada, perquè quan decideixes donar el pit, no trobes ajuda. Els professionals de l’hospital no donen el temps que necessites per acompanyar-te i assessorar-te. Sosté que l’home ha d’entendre que la lactància materna no és només una qüestió de la dona sinó una tasca de la família, i cada un té un paper de jugar, com ara animar o garantir la seva intimitat.

En definitiva, la lactància materna té molts obstacles que superar. Però el contacte epidèrmic que es dóna per primera vegada entre el nadó i el pit de la seva mare enforteix el seu sistema immunològic, afavoreix la intimitat entre tots dos i ajuda que l’alimentació de la criatura sigui natural i més saludable.