100 anys d’espiritualitat i andorranitat
El centenari de la Coronació de Nostra Senyora de Meritxell, que es commemorarà el 8 de setembre d’enguany, és una bona ocasió per a reflexionar individualment i col·lectivament sobre l’espiritualitat i la identitat que acompanyen a la societat andorrana actual.
I ambdues, en aquest cas, per haver estat històricament lligades.
Efectivament Meritxell és, alhora, símbol espiritual de creença dels andorrans en el transcendent o sagrat, en acollir el santuari-basílica nacional dedicat a la mare de Déu i símbol d’andorranitat per ser punt de confluència i expressió de la unió de tots els andorrans.
Espiritual, com diu el diccionari, d’esperit o alè, entès com a substància subtil que es considera com a principi de vida, representat a nivell tangible per allò que considerem sagrat i a nivell intangible per allò que ens transcendeix.
El ser espiritual, junt amb el ser racional i el ser emocional, ens defineixen i ens completen, ens plagui més o menys.
D’aquestes tres essències que ens conformen, ens identifiquen i substancien, l’espiritual tot i ser la més intangible, no per això és la menys necessària. Les tres ajuden a viure.
En termes de coneixement, Jorge Wagensberg, ho va clarament determinar, en establir que «només hi ha tres formes fonamentals de coneixement: el científic, l’artístic i el revelat. Tot coneixement real és la superposició ponderada de totes tres formes» (2000).
Des de la Declaració de Nostra Senyora de Meritxell com a Patrona d’Andorra, per unanimitat del Consell General el 1873, passant per la Coronació el 1921, fins avui, Meritxell ha encarnat aquestes dues dimensions simbòliques d’espiritualitat i d’identitat del poble andorrà.
Cal recordar també que en ser acceptada la coronació per la Santa Seu, el 1914, el copríncep bisbe Benlloch va aprofitar per escriure la lletra de l’himne andorrà amb música del lauredià Mn. Enric Marfany i Bons i que s’estrenaria oficialment, sent acceptat pel Consell General, el 1921, en ocasió de l’acte de Coronació.
La vida, la mort, l’univers ens qüestionen al llarg de la nostra curta experiència vital i ens posa al nostre abast un coneixement espiritual o revelat.
I, per tradició i assimilació del que ens ofereix el nostre entorn cultural, social i polític, més allò que som capaços d’aprendre i incorporar de nou pel viscut, aquesta part del nostre ser espiritual ens acompanya, per a una millor existència.
Tan hi fa que la Verge coronada fos la talla gòtica i que durant gairebé 400 anys hagués substituït a la talla romànica, que va ser reposada a meitat del segle XX i després de l’incendi del Santuari antic i la desaparició de les dues talles, va ser substituïda per una còpia de la talla romànica que alhora ha estat també substituïda per dues altres còpies, almenys fins avui.
La substància espiritual del poble andorrà, generada a partir de la veneració a Nostra Senyora de Meritxell, continua omplint cors.
Una espiritualitat plena de senzillesa i pragmatisme, com es reflecteix en la denominació de la Verge de Meritxell, de Nostra Senyora, mostrant una proximitat que no te l’apel·latiu més allunyat de Mare de Déu.
Ho mostra la vestimenta, els rostres i els gestos de la Verge i l’Infant.
La importància política de la coronació estava en consonància amb la declaració política feta pel Consell General el 1873, que va deixar escrit en acta: «[...] Considerant que fent l’Estat andorrà aquesta demostració....de complert i unànim acord, consigna el fet de que: Nostra Senyora de Meritxell és considerada per a les valls d’Andorra com a patrona i especial Protectora seva, des de temps immemorial...».
També en consonància a la condició de Copríncep d’Andorra per part del Bisbe d’Urgell.
Una coronació que fou la primera de tot el Bisbat d’Urgell.
En el discurs del Síndic General Josep Gresa el 15 de novembre de 1920, en la seva proclama a tots els habitants d’Andorra, els exhorta a contribuir «amb les almoines de tots... Siguin un testimoni del nostre amor a la pàtria... Tots nosaltres ho sabem, andorrans... Fins a quin punt la Verge Santíssima , invocada sota el títol de Nostra Senyora de Meritxell, s’ha identificat amb la vida d’Andorra, de manera que aquests dos amors es confonguessin... Ella ha estat sempre nostra defensa...».
Estaria bé, enguany, en record i homenatge a la societat andorrana de 1873 i particularment del 1921 que va assolir la Coronació en un magnífic i esforçat gest d’autoestima nacional, de retirar i ressituar, la mal emplaçada i vistent sitja de plàstic industrial, amb sal, al peu de la Carretera General 2, sota el Santuari Nacional, abans d’acabar-se l’any commemoratiu del centenari de la Coronació de Nostra Senyora de Meritxell.