La vacuna més solidària
Ara com ara tenim el 30% de la població del país vacunada. Aquesta és una dada que ens fa ser optimistes de cara als pròxims mesos, ja que amb l’arribada de nous vaccins ben aviat superarem el 50% de persones immunitzades, un punt d’inflexió per a l’evolució de la pandèmia.
No obstant això, no podem invisibilitzar el patiment que està deixant aquesta pandèmia per conscienciar-nos sobre la importància de la vacunació. En el meu cas, tots els membres de la meva família han patit el coronavirus. Jo vaig ser la primera, quan encara no sabíem ni quins símptomes podia produir, ja que em van confirmar el positiu el 19 de març del 2020, pocs dies després de confinar-nos a casa. Tot i perdre el gust i l’olfacte, tenir mals de cap intensos i estar sense energia unes quantes setmanes, vaig tenir sort. El patiment més gran arriba quan són els més estimats els que ho pateixen. I és que la Covid-19 és tant aleatòria com imprevisible. Els meus pares, ja d’edat avançada, ho van patir. Encara que afortunadament la van superar, vaig haver de gestionar, com tants i tants familiars el patiment de tenir una mare ingressada en estat crític pel coronavirus. Per si no fos prou, el meu marit va contagiar-se recentment i en el seu cas també va haver d’ingressar dos dies a l’hospital. Així de cru, així de real.
Sovint repetim que de la pandèmia hem de treure coses positives. Sentir-nos afortunats per haver-ho superat, ser solidaris amb aquells que han vist marxar els seus éssers estimats i agrair a tots els professionals que ens ajuden diàriament perquè s’acabi aquest maleït virus. És en aquest punt quan hem de recordar que la vacunació és el millor camí per posar fi a la Covid-19. I amb aquesta idea he acudit aquesta setmana a vacunar-me, com a part del col·lectiu professional sanitari del qual formo part. Perquè vacunant-me no només em protegeixo a mi sinó que protegeixo a la resta.
Veure tantes persones entrant ordenadament i amb la distància de seguretat fa que surti a la llum aquest sentiment de solidaritat que està esdevenint clau per demostrar que l’ajuda mútua és la base de la nostra societat. Andorra s’ha construït al llarg de centenars d’anys basant-se en la confiança entre ciutadans i governants. La creença que un Estat petit, si és solidari, pot fer front a totes les dificultats ha regit la governança del nostre principat.
El projecte Covax promogut per l’Organització Mundial de la Salut i els acords amb els països veïns han servit perquè Andorra pugui disposar de vaccins suficients per a endegar diverses campanyes de vacunació amb l’objectiu d’immunitzar un percentatge de població suficient i així aturar els possibles rebrots.
Les campanyes de vacunació estan sent un èxit. Cal felicitar a totes les persones implicades, des de l’organització fins a l’administració, que han bastit de forma molt senzilla un procés logísticament molt complex. La coordinació de les entitats participants com la Creu Roja Andorrana, Protecció Civil i el SAAS és admirable.
Tinc el convenciment que el camí que ha pres la societat andorrana és el correcte per acabar amb el coronavirus i així, ben aviat, podrem tornar a la normalitat.