PUBLICITAT

Paper mullat

L’historiador i geògraf grec Heròdot va narrar com la fam ja es va utilitzar com a arma de guerra en el temps del rei persa Darios quan aquest combatia contra els escites, fa prop de 2.500 anys. Altres episodis semblants s’han anat repetint al llarg de la història.  A Ucraïna l’hivern es perfila com una llarga i agònica travessa, a causa de la fam, de la manca d’abastiment d’aigua potable i energia i la inutilització de les telecomunicacions a causa dels atacs enemics. Per a molts ciutadans ucraïnesos aquesta política de devastació i de terra cremada esdevé un trist recordatori del que ja va succeir entre 1932 i 1933, quan les confiscacions d’aliments i la col·lectivització forçosa per part de les autoritats estalinianes va acabar causant la mort de fam d’entre un milió i mig a uns quatre milions de vides humanes en territori ucraïnès, a Ucraïna, a la regió del Kuban, i a l’anomenada Ucraïna Groga, i entre tres i 12 milions de vides més a la resta de la Unió Soviètica. Aquest fet es coneix amb el nom d’Holodomor, que significa literalment matar de fam. Aquest capítol fosc i cruel es rememora cada any a Ucraïna: un homenatge dedica a les seves víctimes un minut de silenci el quart dissabte de novembre.La reactivació del bloqueig per part de Rússia aquests darrers dies, que s’ha justificat amb l’atac sofert per la seva flota a Sebastopol, ha tornat a immobilitzar els vaixells carregats de gra que abasteixen un considerable nombre de països. Aquests darrers, de retruc, es poden veure privats d’una matèria de primera necessitat i en els casos dels països més vulnerables, aquesta qüestió revesteix un especial dramatisme. En el marc de la guerra actual provocada per la invasió d’Ucraïna ja s’ha assenyalat des d’un bon principi que  la dimensió del problema transcendeix les fronteres del propi país. Segons alguns analistes tot semblaria indicar que el Kremlin vol tensar la corda al màxim per provocar tot un seguit de turbulències que afavoririen els seus interessos. Aquestes maniobres estan situant a molts països pobres al límit de la fam, es tracta dels que són més dependents de Rússia i Ucraïna, com ara el Líban, Tunísia, el Sudan, la República del Iemen i Etiòpia. La fam, una xacra endèmica en algunes regions del món, mai eradicada, s’agreuja amb el conflicte bèl·lic i s’està estenent com una taca d’oli. No sabem però si és certa la teoria esgrimida per alguns experts: darrere d’aquest bloqueig dels carregaments de gra s’amagaria tot un pla que a més de destruir l’enemic, també buscaria generar un allau de refugiats a les portes d’Europa, i grans disturbis globals a causa de la carestia o l’encariment dels aliments. Malgrat la retirada russa del pacte per a l’exportació de gra i les seves ordres amenaçadores de suspendre el transit marítim pel corredor naval fins a l’estret del Bòsfor, aquest passat dimarts tres vaixells carregats de cereals van salpar des dels ports ucraïnesos. Aquesta expedició es va poder realitzar gràcies a la cooperació entre Ucraïna, Turquia i l’ONU mentre més de 175 vaixells de càrrega seguien aturats amb unes dues tones de gra en el seu interior A l’hora d’escriure aquestes línies Rússia ha manifestat la seva voluntat de condicionar el desbloqueig del transport de gra a la investigació de l’atac amb drons al port de Sebastopol. L’any 1977, en el protocol addicional al Conveni de Ginebra, un article establia la prohibició de fer patir fam a les persones civils com a mètode de guerra. Sembla però que en determinats moments tot pot quedar en paper mullat per tal de vèncer l’enemic.

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT