Homenatge als artistes d’Andorra
El concepte artista s’ha d’entendre des d’una òptica global. Fugint de les definicions acadèmiques, ser artista és un sentiment, aquell que té una persona quan, per iniciativa pròpia, crea obres d’art o altres expressions d’entreteniment. També aquell sentiment que flueix quan una persona representa, canta, llegeix, recita, interpreta o duu a terme de qualsevol altra manera, obres i creacions. Però hi ha més sentiments, tants com persones que se senten artistes, com persones que decideixen ser artistes.
El foment d’aquesta creativitat, d’aquests sentiments, és essencial en la construcció de la identitat i en la generació de patrimoni nacional. També és indispensable per al progrés econòmic i social de qualsevol societat. Dit tot això, és més que evident la necessitat de fomentar des de totes les institucions d’Andorra i també des de totes les òptiques possibles la generació d’artistes, a la vegada que d’estimular el talent i motivació per crear i promoure el teixit cultural nacional. Era, per tant, una necessitat de país, i també un deure envers els nostres creadors, poder dotar-los d’un marc legal adaptat a les seves necessitats i particularitats laborals. El mateix col·lectiu ens ho demanava.
D’aquest esperit neix l’Estatut de l’artista, que vam aprovar aquest dijous al Consell General per assentiment de tots els grups parlamentaris. Un document de consens també més enllà de la Cambra parlamentària, ja que és fruit d’un treball compartit, intens i llarg –de més d’un any–, amb els mateixos artistes d’Andorra. L’Estatut els identificarà, els protegirà i, molt especialment, els donarà les eines per a la seva professionalització. Perquè puguin desenvolupar la seva feina sense traves ni barreres laborals que puguin afectar la seva motivació, fer perdre la il·lusió o, fins i tot, les ganes de crear.
Per exemple, s’estableix un règim de seguretat social específic per als artistes, ajustat a les singularitats i intermitència de la seva activitat professional. També es crea la Comissió andorrana de seguiment de l’Estatut de l’artista, que s’encarregarà d’acreditar-los com a artistes, però també de fomentar la seva feina, impulsar la producció o qualsevol altra acció que aporti beneficis al teixit cultural.
Més enllà del nou marc legal per protegir els artistes, l’Estatut també és un homenatge, un reconeixement a tots els artistes d’Andorra, que els dignifica, els posa en valor i els dota del protagonisme que mereixen. Ara bé, és un homenatge inacabat, perquè tot i haver consensuat un text legal, els grups parlamentaris i també el Govern continuarem escoltant els artistes, associacions i la resta de teixit cultural, estarem amatents a l’evolució del sector per detectar, si fos el cas, noves necessitats. D’aquesta manera es podrà ampliar i millorar l’Estatut recentment aprovat. I completar l’homenatge.
Només que aconseguim que un artista senti a partir d’ara més inspiració per fer la seva feina, que tingui més tranquil·litat per explotar el seu talent, o que un ciutadà trobi la motivació necessària i s’atreveixi a deixar-ho tot per dedicar-se al que més li agrada, l’Estatut de l’artista i tota la feina que ha comportat ja haurà valgut la pena.