Museu Casa Natal de Miguel de Cervantes
A lcalá de Henares, ciutat declarada Patrimoni Mundial per la UNESCO, com ja us havia comentat en un article anterior, en sortir del corral de comèdies, ens vam dirigir al Museu Casa Natal de Miguel de Cervantes. I no vaig poder deixar de pensar: Quants dels Entremesos de Cervantes no s’hauran representat en aquest corral de comèdies?
El que més em va agradar va ser el banc, ubicat just al davant de la casa museu, on em vaig poder fer unes fotos asseguda entre el Quixot i Sancho Panza, tal com si em tractés de la mateixa Dulcinea del Toboso... Quina imaginació la meva! Ara que... Tot l’encant el trencava la llarga cua que calia esperar per fer-se la foto. Tret que fossis un nen i t’asseguessis directament i ja no hi havia res a fer... Foto ràpida, segur!
El lloc de naixement de Miguel de Cervantes, autor de la immortal novel·la. El ingenioso hidalgo Don Quijote de la Mancha, ha estat molt debatut i qüestionat, fins que el 1948 el cervantista Luis Astrana Marín, autor de Vida exemplar i heroica de Miguel de Cervantes va descobrir el lloc exacte. La Casa de Cervantes està situada al nucli històric d’Alcalá de Henares, contigua a l’Hospital d’Antezana, on va treballar Rodrigo de Cervantes, pare de l’escriptor.
L’actual Museu Casa Natal de Cervantes, inaugurat el 1956 com a «museu i biblioteca cervantina», és fruit de la reconstrucció d’aquella finca ubicada al carrer Major, quan anteriorment s’accedia pel carrer Imagen. El 1985 la Casa de Cervantes va ser transferida a la Comunitat de Madrid que, entre 1997 i 2003, va reformar alguna de les cambres conservant sempre les parts originals. Per tant, les seves diverses cambres recreen els costums, gustos i quefers quotidians d’una família castellana acomodada del Segle d’Or, segles XVI i XVII, buscant percebre la presència dels seus habitants. A més, el museu compta amb un important fons bibliogràfic d’edicions cervantines de diverses èpoques i idiomes, que s’exhibeixen a la sala d’exposicions temporals.
Les estances es distribueixen en dues plantes i al voltant d’un pati de columnes. A un extrem del pati es conserva un pou amb brocal de pedra que proveïa d’aigua la família. A la planta baixa de la casa s’ubiquen les estances dedicades a la vida social de la família: la cuina tradicional castellana, la sala, el menjador, l’estrada de les dames i la botica, ja que el pare de Miguel de Cervantes, Rodrigo Cervantes, rebia allí els seus convidats i exercia l’ofici de sagnador «zurujano» al contigu Hospital de l’Antezana.
La planta superior està reservada a la vida privada, amb les alcoves, una sala dedicada al Retaule del Maese Pedro amb precioses marionetes (Quixot, II, cap. XXVI) i dues sales d’exposicions temporals.
I amb això acabo amb la meva petita estada a aquesta maca ciutat. A la pròxima us parlaré de la meva ciutat natal.