Juli Cèsar va dir que la seva dona no podia estar sota sospita amb aquella frase cèlebre que ha passat a la posteritat que diu que la dona del Cèsar no només ha de ser honrada sinó que, a més, ha de semblar-ho. La frase està sempre d’actualitat perquè està vist que l’ésser humà (almenys molts d’ells) té un preu amb el qual està disposat a travessar el límit de la legalitat.
La corrupció en l’àmbit de la política és una qüestió que preocupa als ciutadans, que cada dia es desperten amb nous casos que se senten molt propers perquè esclaten als països veïns o del nostre entorn europeu. I Andorra no està vacunada contra aquest mal. S’ha de ser molt ingenu per creure que mai s’han produït casos de prevaricació, tràfic d’influències o corrupció. D’altra banda, el tema de les incompatibilitats està al carrer i s’ha de reconèixer que a Andorra es tracta d’una qüestió complicada.
Tanmateix, en la ment col·lectiva estan recents alguns casos que han esquitxat la vida política i comunal i la millor manera que la dona del Cèsar sembli honesta és que el país tingui unes lleis clares que permetin una major transparència i fixin incompatibilitats perquè ningú es pugui aprofitar d’un càrrec públic ni dels diners que són de tots.
El Grup Parlamentari Demòcrata està treballant en una llei que anomena de transparència i bon govern. És cert que ho fa empès pel marcatge del Greco, que ha posat el llistó molt alt pel que fa a les seves exigències.
És desitjable que en aquesta proposició hi treballin tots els grups parlamentaris per aconseguir el màxim consens en un afer que afecta a tots i amb el qual tots els partits han de demostrar la voluntat de no deixar cap escletxa per on es pugui colar un cas de corrupció a Andorra.