Per la proximitat dels esdeveniments, el succés de caire internacional que ha ocupat més informatius durant aquests dies ha estat el de l’avió accidentat als Alps francesos. S’ha sabut que el copilot va voler estavellar l’aparell i acabar amb la vida de cent quaranta-nou persones més. Esgarrifa pensar com la complexitat de la psique pot portar algú a actuar d’aquesta manera i de ben segur que, per als familiars i coneguts de les víctimes, la situació serà del tot incomprensible.
Lligat a aquesta desgràcia, el copilot no ha estat l’únic desaprensiu. Alguns energúmens han aprofitat l’anonimat de les xarxes socials per llançar missatges xenòfobs, sobretot contra els catalans, pel fet que l’avió es va enlairar a l’aeroport del Prat i portava força passatgers d’allà. Molts d’aquests missatges es congratulen de la desgràcia i en fan mofa, esperant segurament no tenir més repercussió que la burleta fàcil.

Aparentment, però, no serà així. Les autoritats catalanes i espanyoles han anunciat decididament que aquestes manifestacions són del tot intolerables i perseguiran els seus autors amb tot el pes de la llei. És una bona notícia. Esperem que s’arribin a depurar responsabilitats i no sigui solament un gest de cara a la galeria. Qualsevol actuació il·lícita ha de ser perseguida amb tots els mecanismes de la llei, i seria del tot intolerable que aquestes accions deplorables no fossin condemnades.

Sovint s’han qüestionat aquelles accions regulatòries envers la llibertat d’expressió. Que ningú no es confongui: s’ha de vetllar per la llibertat d’expressió de tots els ciutadans, però s’ha de lluitar també contra la incitació a la xenofòbia o qualsevol altra acció execrable amagada darrere l’anonimat. També sabem que xarxes terroristes internacionals s’escuden en l’anonimat digital per reclutar contingents. És en aquest sentit, en el de prevenir conductes intolerables, i no pas en cap altre on el legislador ha de centrar tots els seus esforços.