En aquesta ocasió vull continuar parlant de les festes de Nadal. És a dir, més aviat d’alguns dels preliminars que les envolten i que, dins d’aquest món globalitzat que pretén eliminar les barreres que, segons diuen, abans ens separaven, es van estenent d’uns països als altres. 

Encara que el tema que he triat per l’article d’avui no sigui fer una reflexió sobre les conseqüències negatives de la globalització, tot i que tingui també molts avantatges,  he de dir que, per molt que es creïn mercats comuns i s’integrin pràctiques culturals i socials, el resultat no és exactament el que es pretenia, ja que les diferències entre el món desenvolupat i el subdesenvolupat s’accentuen existint cada vegada més pobresa i més misèria en aquest últim.
 

Però, ara vaig a parlar d’una de les últimes adquisicions que ens ha arribat recentment dels Estats Units, el Black Friday. Com ja sabem, ja teníem Halloween o el menjar ràpid (Fast Foot) i ara també els comerços aprofiten aquest costum per tractar d’augmentar el seu volum de vendes.
 

El divendres negre és el dia en què els nord-americans, després de celebrar el dia d’Acció de Gràcies, inauguren la temporada de vendes nadalenca. Se suposa que aquest dia hi haurà grans rebaixes i, per això, tots aprofiten per sortir a fer les seves compres de Nadal, però el que abans durava un dia ara ja s’ha estès a un cap de setmana complet i en alguns llocs fins a una setmana. La qüestió és vendre.
 

No tinc res en especial en contra de les rebaixes. Com a tothom, m’agrada comprar rebaixat, però desgraciadament, de vegades, indueixen al consumisme i, enlluernats pel preu, acabem comprant moltes coses que realment no necessitàvem i que es surten del nostre pressupost. Ah! I si no pots sortir a comprar aquest dia o no t’agrada comprar amb tanta gent, no t’has de preocupar, perquè també han inventat el ciberdilluns, dia dedicat a les ofertes i vendes per Internet.
 

El divendres negre va sorgir com una iniciativa dels comerciants que en veure el gran volum de gent que envaïa els carrers després del Dia d’Acció de Gràcies, van decidir aprofitar-ho per augmentar les seves vendes i vèncer els números vermells que dominaven als comptes de les seves botigues.
 

La veritat és que a mi m’ha sorprès molt trobar-me al Facebook o al Twitter amb ofertes a Andorra per commemorar aquest dia, perquè la veritat és que sempre havia fet cas omís a la seva existència i ni tan sols vaig sortir a comprar ni a xafardejar per les botigues. No confio gaire en les ofertes que es pugin fer a Andorra durant aquest dia! El cert és que la majoria d’aquestes ofertes consisteixen a posar un preu molt elevat a un producte per després fer-te veure que està rebaixat i no és així. Jo prefereixo anar fent les meves compres de Nadal a poc a poc i amb molta cura que acabar comprant qualsevol cosa només perquè estava rebaixada. Regalar és tot un plaer i jo necessito mirar i pensar molt abans de decidir-me per alguna cosa, perquè quan un regal és fet amb afecte en ell queda reflectit tot el teu amor cap al que el rep i tu mateixa com a persona.