• NO ES POT DEMONITZAR EL QUE GUANYEN ELS CÀRRECS ELECTES

Hi ha qui veurà els sous dels cònsols com una autèntica aberració, sobretot en els moments actuals de crisi econòmica. No es tracta de deslegitimar cap opinió, però sí d'assenyalar la responsabilitat i la dedicació que tenen els actuals dirigents dels comuns. No té res a veure amb fa molts anys, quan la gestió de les corporacions locals implicava unes hores al dia. Ara s'ha professionalitzat, i els cònsols es veuen immersos en una voràgine d'activitat diària que els impedeix mantenir la seva activitat professional, que queda aparcada per l'exercici de les responsabilitats públiques, innates als seus càrrecs.

Tema a part és que en les dar- rers anys, amb la bonança econòmica, s'hagin creat unes estructures sobredimensionades i s'hagin consolidats càrrecs intermitjos amb salaris excessius, que ara són de difícil revisió. Com tampoc és just demonitzar la feina dels funcionaris i adjudicar-lis gran part de la culpa de l'endeutament públic, malgrat el poc control que ha hagut per evitar el creixement de la plantilla d'empleats públics.

Per això, les dades que avui publiquem sobre els salaris dels cònsols s'han d'interpretar en la seva justa mesura. La responsabilitat que comporta el càrrec implica sacrificar sovint la vida familiar i els dies de festa i, tot i que es tracta d'una elecció lliure, ningú pot obviar que es tracta d'una feina sacrificada i a vegades poc agraïda, especialment perquè els càrrecs electes estan sotmesos a la crítica constant.

No es pot anar enrere, quan els primers cònsols perdien diners i per això només podien dedicar-se a la política les poques famílies riques. Andorra ha de dotar de salaris dignes els càrrecs polítics, perquè d'aquesta manera s'aplana també el camí a aquelles persones que disposen de menys recursos econòmics per tal d'aspirar a ocupar un càrrec electe.

És cert que els sous del mandataris locals van ser objecte d'una agra polèmica, i que en molts casos són superiors a la d'ajuntament catalans de ciutats importants, però tampoc es pot exigir a algú que ocupi un càrrec públic que cobri menys que a l'empresa privada, una situació que només permetria la promoció de persones que tinguin el nivell de vida ja assegurat.

Ara bé, també és exigible que aquesta onada d'austeritat sigui aplicada als nivells més elevats, i que els cònsols prediquin amb l'exemple i mantinguin congelats uns salaris que, a ulls de la majoria de ciutadans, superen de molt la mitjana. Però tampoc cal entrar en la critica gratuïta, sinó demanar contenció i sous dignes per exercir un càrrec de consolat que, tal com dèiem, suposa 24 hores de dedicació.

Per a més informació consulti l'edició en paper.