Andorra duu gairebé un segle vivint del seu factor diferencial. Va començar essent un lloc que comercialment va destacar perquè el factor diferencial que trobaven els visitants espanyols era que al nostre petit país hi teníem una sèrie de productes que al seu país no hi eren perquè una dictadura els hi tancava les portes. El diferencial de després va ser una oferta acumulada en pocs quilòmetres quadrats que era d'envejar. I el diferencial dels preus era també important. El diferencial de tenir les millors pistes d'esquí del sud d'Europa, més modernes, més grans i competitives que les del nord o del sud, encara que siguin a pocs quilòmetres. Un diferencial d'un paisatge maquíssim, que sí que el poden tenir els veïns, però no amb l'oferta d'hotels i restaurants que tenim aquí. Alguns d'aquests diferencials segueixen vigents, altres per circumstàncies històriques lògicament han anat canviant i mutant, però un dels que ha aportat al país més riquesa ha estat el diferencial en els preus respecte als dels països veïns. Aquest cada cop és més petit i en alguns casos ja és del tot inexistent, i en un context econòmic com l'actual no tenir aquest marge que complica la supervivència de gran part del nostre comerç. Ahir coneixíem que la FACA i el PS han passat a l'acció, i ho fan amb una proposició de llei que contempla diferents accions per oferir avantatges als comerciants per poder seguir mantenint aquest diferencial o augmentar el poc que queda.

La proposta engloba diferents punts amb aspectes que van des del preavís en els contractes de lloguer de locals a les comissions pels pagaments amb targetes de crèdit, un ampli ventall de propostes entre les quals també hi ha la creació de taules de turisme i de comerç per poder asseure tots junts els actors participants que poden reactivar el nostre diferencial.

Per a més informació consulti l'edició en paper.