Quan hi casos com legionel·la s'acostuma a espantar la població. És normal. Ara passa amb l'Ebola i fa uns anys amb les vaques bogues o la grip del pollastre, que finalment no van tenir, sortosament, cap afectació sobre la població, i menys a Andorra.

Ahir el Govern va informar correctament de tres casos de legionel·la. Els bacteris que causen aquesta malaltia tenen el seu hàbitat natural en aigües estancades, i proliferen en general en ambients càlids i humits. La major font de contagi per a les persones el constitueixen els sistemes d'aigua i aire condicionat dels grans edificis com oficines, hospitals, hotels, centres comercials, spas. Els bacteris s'inhalen en respirar i comença la infecció.

Per tant, és lògic raonar que si hi ha un infectat podrien haver-hi d'altres que conviuen en el mateix habitat de treball o que han estat en contacte amb el bacteri en algun local públic.

El curiós del cas és que mentre des de l'Executiu hi ha una informació acceptable, des de l'Hospital s'aprecia una reticència per ampliar aquesta informació, quan és des d'aquest lloc on es disposen de les dades dels malalts, de la seva situació de salut. Ahir es va produir com una barreja d'intercanvis de preguntes i respostes que semblaven més dirigides a despistar que a informar. Qui és el pacient més greu? Qui està en fase de recuperació? El resident la va contraure fora d'Andorra? O bé el transfronterer que treballa al país la va contraure a la Seu?

Aquestes qüestions tan senzilles que haurien d'estar a l'abast de l'hospital i del seu equip de comunicació van costar molt d'aclarir. Un gran error. Precisament en casos com aquests la població vol informació, vol claredat. I no tot el contrari, per molt que molesti que hagin casos de legionel·la.

Per a més informació consulti l'edició en paper.