Les entitats esportives, les culturals, les socials i en general qualsevol entitat sense ànim de lucre està ben fotuda al Principat. Si fins ara ja era complicat aconseguir patrocinadors privats que donessin els seus diners a aquest tipus d'associacions i clubs, ara encara ho és més amb la crisi. Som un país en què, probablement per la fiscalitat, no s'entén com a una inversió posar els diners en aquest tipus d'activitats, sinó com una despesa, cosa que vol dir que molts cops es fa per simpatia, per familiaritat o per quedar bé, en comptes de fer-ho per convicció.

Això ha afectat notablement entitats culturals que han hagut de suspendre o postposar activitats però també, i de manera més sonada, clubs esportius. La falta de diners ha fet patir més d'un club i més de dos i alguns fins i tot es plantegen de passar de dalt de tot al no res per culpa d'una signatura. El FC Andorra va caure de cop, va perdre la categoria i els jugadors es van haver d'espavilar. El cas del vòlei no té res a veure, la caiguda del primer equip de la màxima competició del vòlei espanyol, la Superlliga, no ve per una mala gestió dels diners sinó del patrocinador d'aquesta temporada, que finalment s'ha fet enrere i ha deixat a l'aire un club que ja tenia la competició a punt per estrenar i els jugadors s'han quedat, de cop, sense marge de maniobra per poder començar la temporada amb la regularitat que tocaria. El bàsquet també va patir. Al final tot ha anat bé tot i que gran part dels diners els ha posat Govern, però més d'un es va alterar en veure passar els dies i que no s'anunciés d'on sortiria tota la calerada que cal per ser a l'ACB. Esperem que aquesta sigui una història d'èxit que ajudi les empreses a prendre's el patrocini social, cultural i esportiu d'una altra manera i passi a veure'l de despesa, a inversió.

Per a més informació consulti l'edició en paper.