El Govern s’ha trobat amb la feina per fer. La Constitució permet el dret de vaga però no hi ha cap llei que reguli aquesta possibilitat, ni com s’ha de fer. Ni quins serveis mínims estan estipulats. Recordem moltes promeses del cap de Govern, Toni Martí, en aquest sentit i d’anteriors caps de Govern però sembla que aquest tema sempre ha quedat en paper mullat. Els ministeris d’Educació i d’Interior s’han trobat amb una problema; hi ha vaga de professors i duaners, però cap norma explica com s’han de garantir els mínims per assegurar el servei que els funcionaris donen en temps normal. Ara el Govern es troba davant l’exercici d’un dret que està regulat a tota Europa menys en el nostre petit país, però encara sort que ha trobat la manera d’esquivar el que podria haver estat un problema. O més ben dit, els funcionaris han mostrat la bona voluntat d’arribar a una entesa malgrat que no hi hagi regulació, perquè no els calia fer-ho. La ministra d’Educació, Roser Suñé, ha estat treballant a corre-cuita per trobar una estructura de serveis mínims de cara a l’aturada dels docents de l’Escola Andorrana. La ministra no va amagar que sense llei és difícil trobar una solució. Vergonyós. Un dia abans de la vaga el ministeri va trobar una solució in extremis per a pares i alumnes, i això passa per la deixadesa de no regular un dret elemental com és el de vaga, com si pel fet de no regular-lo deixés d’existir!
On són les promeses que va fer Martí? Què passaria si es convoqués una vaga general? Ara el Govern diu que és urgent regular-lo perquè la màxima del príncep de Lampedusa, –«cal que tot canviï perquè res no canviï»– ja no és d’actualitat. A Andorra també ha de ser possible fer vaga, tot i la indefensió dels treballadors del sector públic. Cal una llei que estableixi com s’ha de fer amb unes normés cíviques i regulades perquè això no torni a passar.