Quedar bé amb Mònaco però primer un gest a casa
Andorra, Mònaco i San Marino han fet un front comú per buscar la fórmula perquè la Unió Europea accepti clàusules derogatòries que mantinguin les quotes migratòries actuals. Es tracta d’aconseguir el millor tracte possible per a tres petits estats que negocien amb tota la maquinària europea el poder garantir les quotes migratòries i evitar així la lliure circulació de persones.
Els tres governs intenten arrencar de Brussel·les clàusules i mesures amb l’argument que no és el mateix que 50.000 persones puguin circular en un entorn de 500 milions de persones, a què 500 milions de persones ho facin sense cap tipus de condicionament dins dels tres estats. La diferència és notable i molt comprensible, tot i que els negociadors europeus no són excessivament proclius a diferenciacions.
Aquest front comú necessita unitat i bona entesa entre els socis, motiu pel qual el cap de Govern ha hagut de fer marxa enrera en la seva pretensió d’anar a Brussel·les acompanyat d’alguns consellers generals. El Govern de Mònaco s’ha sentit molest, i aquest Executiu està ara liderat per qui estava a l’oposició, de pensament marcadament antieuropeísta. Stéphane Valeri va guanyar les eleccions al febrer i per tant és el nou interlocutor d’Andorra i San Marino en aquest grup de petits països. El principal, en un tema tan transcendental, és aconseguir el suport intern dels partits polítics i dels agents socials i econòmics. Ahir mateix el president de la Cambra de Comerç, Marc Pantebre, es va queixar de rebre la informació sobre la negociació amb comptagotes. El conseller independent de la Massana, Carles Naudi, afirmava ahir que votaria que no en un referèndum per falta d’informació, i SDP manté la crítica per la mateixa falta d’informació. Potser sense menystenir Mònaco cal també un gest a casa.