Clara Grau és vocal de Concòrdia. Es defineix com una persona inquieta, treballadora i exigent. Explica que li agrada entregar-se al màxim en tot el que fa, amb les coses bones i no tan bones que comporta, però sempre intentant ajudar els qui l’acompanyen. Lligat amb això, diu quedona moltes voltes a les coses i sovint li fa por equivocar-se en les decisions que pren, sobretot si poden afectar negativament la seva gent més propera. Tot i així, destaca que últimament està aprenent a relativitzar bastant i a distingir el que és realment important d’allò que no ho és tant. 

–En què està formada?
–Com que m’interessen moltes coses diferents, la meva formació també és bastant variada. Per tant,tinc un Bàtxelor en Ciències de l’Educació, un Grau en Història, Geografia i Història de l’Art i un Màster en Didàctica de les Matemàtiques. A més, ara mateix continuo estudiant i estic cursant el Grau en Dret.

–Quan va començar a ser vocal?
–A principis de maig del 2023, quan em van validar els afiliats a la primera assemblea que va fer Concòrdia després de les eleccions generals del passat 2 d’abril.

–Per què va voler afiliar-se a un partit polític?
–Sempre m’ha interessat la política i la idea de buscar alguna formació que representés les meves idees i a través de la qual pogués defensar-les, m’havia rondat pel cap diverses vegades. El fet que m’acabés afiliant a un partit, però, va ser més fruit de la casualitat que d’una altra cosa. Un dia, a la feina, estava parlant amb una persona de la llista de Concòrdia + Desperta Laurèdia i m’explicava com havien anat les darreres hores abans de tancar la candidatura. Com que va veure que m’interessava el tema, va proposar-me d’anar a una de les seves reunions i així va ser com va començar tot.

–Per què Concòrdia?
–Com deia abans, va ser la casualitat l’encarregada de la meva topada amb Concòrdia, però van ser moltes altres coses les que van acabar determinant que m’hi integrés. Des del primer minut d’aquella primera reunió, vaig sentir-me una més, vaig veure que les meves inquietuds i opinions importaven igual que les de la resta i que quan sorgia alguna possible discrepància, es debatia amb mentalitat oberta i amb el convenciment que la diversitat d’opinions enriquiria el debat i el projecte que es volia presentar. Aquesta manera de funcionar com a equip, sumada a les qualitats de les persones que l’integraven, va ser, sens dubte, l’aspecte clau perquè em sumés a Concòrdia. Tot i que sovint em sembla que fa molt més temps que hi soc, és pel fet que ha estat un any amb dos processos electorals i tot el que això comporta. Ara tot just han passat 10 mesos d’aquell dia.

–Què  creu que pot aportar al partit?
–Aquesta pregunta em recorda a aquella frase que diu que un no s’ha de preguntar què pot fer el seu país per a ell, sinó què pot fer ell per al seu país. Portat al meu cas i canviant el país pel partit, he de reconèixer que el projecte de Concòrdia m’ha canviat la vida en molts aspectes, així que li puc demanar poca cosa més. Per això crec que donar-li una petita part del que m’ha donat ja és un gran repte, però l’assumeixo encantada. Tenint en compte que després d’aquest primer any i escaig de vida, els objectius principals del partit són complir amb tot allò a què ens hem compromès amb els nostres electors i treballar en conseqüència per continuar creixent i consolidar-nos com l’alternativa real d’un futur govern, crec que el més important que hi puc aportar és dedicar-hi totes les hores de feina que calguin i, en els moments difícils, mirar d’assegurar que tots recordem per què som aquí i per què fem el que estem fent.