PUBLICITAT

Jordi Ribes Militant de DA

JORDI RIBES: «Tenim una política marcada pel cognom»

Jordi Ribes, president de la Secció Jove de DA
Jordi Ribes, president de la Secció Jove de DA
Jordi Ribes va néixer a Escaldes-Engordany l’any 1993, i des de ben petit s’ha interessat pel context polític del país. Malgrat tot, aquesta afició no li ve de tradició familiar, ja que és el primer de moltes generacions en formar part d’un partit polític. / PER MARC SOLANES
 
–Per què es va decidir a iniciar una carrera política?
–Crec que la política et dona la possibilitat de produir canvis al teu entorn. El que més m’agrada és el fet de rebre informació de primera mà per poder contrastar-la tant amb els companys de partit, com amb els amics i familiars.
 
–Per què Demòcrates per Andorra (DA)?
–Perquè és un projecte que em va interessar des del principi. El posicionament de centre-dreta pel que s’aposta concorda molt amb les meves idees, i durant la reunió de presentació a la que vaig assistir se’m van facilitar una sèrie d’informacions que encaixaven amb mi.
 
–Què significa per vostè el  concepte de «fer política»?
–Significa fer societat. No m’agrada gens el politiqueig que existeix actualment, però sí que m’interessen molt els projectes i les estratègies que es duen a terme per canviar les coses. 
 
–Creus que en el panorama actual el fer política es tradueix en el fer societat que comentaves?
–En alguns casos sí i en d’altres no. Quan t’introdueixes a la política, no crec que ho facis amb cap mala intenció, més aviat tot el contrari. Ara bé, amb el pas del temps hi ha gent que ha acabat incorrent en una mala praxi.
 
–Per què es troben tan poc identificats amb vostès els ciutadans, a dia d’avui?
–Potser per la mala comunicació que s’ha establert fins ara. Ara mateix, la comunicació és unidireccional, de polític a ciutadans. El que s’hauria de fer és establir un canal d’intercanvi d’idees de tipus bidireccional, en el que la gent se senti identificada amb el discurs dels polítics i amb les seves accions. 
 
–Quan creus que es va començar a produir aquest distanciament?
–Anys enrere, la política era una activitat de proximitat en que els que governaven eren els caps de casa, que només cobraven si assistien a les reunions. Quan es va començar a professionalitzar l’activitat és quan els ciutadans van començar a mirar-se els polítics des de la distància, amb cert recel. L’arribada del mitjans de comunicació també va iniciar una dinàmica de comparació amb els països veïns que ha estat difícil d’assimilar. 
 
–El prestigi dels cognoms ha determinat, en bona part, els nostres representants governamentals...
–Exacte. Cal fer veure a la gent que no només aquestes persones són capaces de governar el país. Tot i això, es tracta de quelcom molt difícil de fer veure a la societat actual. 
 
–Per què hi ha tan distanciament en relació als joves?
–Som una generació que ha crescut amb les xarxes social i amb la possibilitat d’opinar a gairebé tot arreu. Malgrat tot, la política tradicional no està feta per integrar els ciutadans i fer-los participar. Si només et fan votar un cop cada quatre anys, els joves se’n deceben i es distancien automàticament.
 
–Quines formes de participació es podrien implementar?
–La generació d’oportunitats al país per recuperar els joves que han marxat, la celebració de referèndums, fòrums a través d’Internet per recollir les opinions o creant dins de les escoles moments dedicats al debat i a la discussió política. 
 
–Creu que s’ha descuidat la utilització d’Internet per fer participar els votants?
–La modernitat no ha arribat a la política andorrana, a diferència del model que s’aplica en altres països com els Estats Units, que és un model a seguir en aquest aspecte. Sembla que no acabem de tenir la renovació que necessitem.
 
–Creu que seran positius els acords d’integració a la Unió Europea?
–A mesura que avancen les negociacions cada vegada ho veig més clar. Tal com estan les coses, penso que és un pas que hem de fer sí o sí. 
 
–Com veu el panorama polític d’aquí a 20 anys?
–No sé si podria fer una predicció a tants anys vista, ja que en els darrers quatre han canviat molt les coses. Malgrat tot, hi tinc moltes esperances. 
 
–Estarà Andorra dins de la UE d’aquí a 20 anys?
–Existirà la Unió Europea d’aquí a vint anys? Esperem que, si encara existeix i ens en podem beneficiar, en formem part. 
 
–En comparació amb la situació que vivia el país a finals del segle XX, en quin punt ens trobem ara mateix?
–Fa 20 anys el país es trobava en ple boom constructiu i passava per una situació econòmica molt dinàmica. Ara, però, el país s’ha quedat estancat perquè no ha sabut trobar el seu posicionament a Europa.
 
–Hem d’implementar polítiques d’associació, en contraposició a l’aïllament dels darrers anys?
–Si et vols aïllar, t’equivoques. Hem d’adoptar un punt de vista global, però sense menystenir els petits empresaris en front de les grans cadenes comercials.
 
–Què en pensa del dret a vaga?
–Que s’hauria d’implementar, la gent ha de tenir dret a expressar-se. Ara bé, també entenc que els empresaris reclamin certes polítiques que protegeixin les seves empreses. 
 
–I l’avortament?
–A nivell personal, crec que hauria de ser un dret per a les ciutadanes.
 
–En els països veïns, la precarietat laboral dels joves arriba a nivells alarmants. Com està la situació al país?
–Els joves d’avui en dia tenen molts estudis, i moltes vegades el mercat no es capaç de satisfer les seves necessitats laborals específiques. Això fa que molts d’ells busquin més enllà de les fronteres.
 
–Què en pensa de la doble nacionalitat?
–Jo estaria a favor de tenir dues nacionalitats però si es garantís una igualtat de condicions. Hem de fer forta la nostra nacionalitat per a què no acabi sent un títol honorífic. 
 
–Creu que canviarien molt les coses si els residents puguéssin votar?
–No massa. Les coses canviarien de debò si els no nacionals tinguéssin la possibilitat de presentar-se a les llistes, és a dir, si un espanyol o un americà governés el país, per exemple.
 
–Què passaria si votéssim en referèndum ser un coprincipat o una república?
–Si votessin els andorrans, crec que es mantindria el coprincipat. Ara bé, si el cens contemplés a tots els ciutadans del país, podria acabar guanyant la república, ja que hi ha molta gent que no entén la funció dels coprínceps. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT