El Daniel Areny és historiador recentment graduat i ha decidit dedicar la seva primera recerca professional a investigar la història de l’esquí andorrà, per a la qual ha rebut la beca Pere Canturri de l’IEA. 

–Com va sorgir la idea d’aquesta recerca?
–Durant tota la carrera ja vaig anar fent treballs sobre la història d’Andorra però vaig trobar molts buits a nivell historiogràfic. Quan vaig realitzar el TFG, que vaig dedicar a Boris I, el meu tutor em va suggerir que em presentés a la beca Pere Canturri, però jo vaig considerar que no tenia prou envergadura i vaig decidir deixar-ho per quan hagués acabat la carrera. 

–Per què va elegir aquest tema? 
–Vaig començar a buscar possibles temes a l’estiu per presentar-me a la beca i un que sempre m’havia cridat molt l’atenció era la història de l’esquí andorrà, que no tenia cap obra de referència. 

–Quin és l’objectiu de la recerca? 
–Unificar la història de l’esquí andorrà a escala nacional tot incloent les tres valls: Grandvalira, Vallnord i Naturlandia. 

–De quin any parteix? 
–Parteixo del segle XX perquè les primeres experiències a nivell d’esquí es remunten al 1924 i a partir dels anys 30 va començar a desenvolupar-se com a forma esportiva. 

–Quina és la seva vinculació amb l’esquí?
–Jo he esquiat des dels dos anys i mig i és un esport que m’agrada molt. A més, soc de Soldeu i sempre he crescut amb les pistes d’esquí al davant; crec que aquest aspecte m’ha fet tenir més interès per saber com va sorgir tot això i com ha anat desenvolupant-se. 

–A quines fonts recorrerà per a l’estudi? 
–Recorreré a testimonis de primera mà, és a dir, personalitats com directors de les estacions, polítics que han tingut influència en la creació dels camps de neu o esportistes andorrans. I com a fonts secundàries consultaré diversa documentació i llibres commemoratius. El 80% d’aquesta informació crec que puc trobar-la a Andorra, però com que sempre hem tingut molts turistes catalans i francesos és probable que hagi de recórrer a biblioteques d’aquests dos indrets. 

–Vol documentar-ho a nivell fotogràfic?
–La meva idea és que el treball també sigui visual per tal de facilitar l’enteniment de la recerca. Per sort, l’Arxiu Nacional d’Andorra té una molt bona hemeroteca fotogràfica. 

–Com va rebre la beca? 
–Vaig quedar-me sorprès i content a la vegada. Això significa que el meu treball va agradar a la presentació i que puc tirar-lo endavant com a recent titulat. De fet, es tracta del meu primer treball professional i em fa molta il·lusió tenir aquesta oportunitat. 

–Vol dedicar-se a la recerca? 
–Sí, sobretot per poder posar el meu gra de sorra a la historiografia andorrana. Hi ha molts temes per estudiar i m’agradaria ajudar els companys de professió a continuar la feina que han realitzat fins ara.