Youssef Ezzejjari (Santa Coloma de Gramanet, 1993) és el màxim golejador d’aquest inici de la Lliga Multisegur. En aquesta entrevista, l’hispà-marroquí, que no va voler ser futbolista fins als 26 anys i va estudiar el Grau en Sociologia, parla del seu moment de forma i de la seva història.

 
–Ha marcat un gol cada 79 minuts i és el màxim golejador del campionat. És el millor inici de temporada de la seva carrera?
–L’any passat també vaig tenir un bon inici. De fet, vaig acabar amb 16 gols en 22 partits, però aquest any estic tenint millor mitjana de gols per partit. Estic molt content de ser el màxim golejador i poder ajudar així l’equip.

–Quin és el seu secret? Sembla que pilota que caça, pilota que entra...
–El secret és la confiança i el treball. Pel que fa al treball, em cuido molt, soc una persona molt disciplinada, acostumo a entrenar a banda dels entrenaments amb el club amb gent que m’ajuda amb la preparació física i l’alimentació. És la clau. Quant a confiança, el davanter viu del gol i agraeixo a la directiva i el cos tècnic apostar per mi i als jugadors pel suport.

–Va decidir molt tard que volia ser futbolista. Què ha canviat en el seu cap de l’any passat a aquest?
–Sempre he jugat. De fet, m’he format a bons clubs de petit, com el Cornellà i el Badalona, i sempre jugant a les màximes categories. Però vaig decidir centrar-me més en els estudis i quan vaig acabar la carrera vaig tenir l’oportunitat de jugar a un Tercera Divisió. Ho vaig deixar tot i em vaig canviar de ciutat per aquest somni. Les coses van anar bé i vaig ser el tercer màxim golejador de la lliga abans de la Covid-19. El secret és ser un futbolista les 24 hores del dia, no només al camp. És on he notat el canvi. M’agradaria inspirar a tots aquells jugadors que han perdut l’esperança. Tot és possible amb humilitat, sacrifici i dedicació.

–Per què va decidir venir a jugar a Andorra?
–Ens vam decidir pel projecte per l’interès que van mostrar des del primer dia que van contactar amb nosaltres. Em veia capacitat de fer el salt a un Primera Divisió europeu i no deixa de ser un bon aparador. Em sembla un equip disciplinat que intenta fer les coses bé. Estic molt content amb el tracte del club i la seva forma de treballar. Ho afronto com un repte.

–Esperava haver sumat tants punts amb el Carroi a aquestes altures de temporada?
–Penso que no és casualitat. Portem molt temps treballant en tots els aspectes i m’he trobat un molt bon grup. Som una família i penso que això és important. A escala personal, he arribat amb moltíssima il·lusió.

–Ha pensat algun cop a provar al futbol marroquí, que també està en creixement?
–Vaig néixer a Barcelona, però la meva família és del Marroc i em comenten els partits d’allà i segueixo la lliga. No ho descarto. La passió pel futbol que hi ha al Marroc fa que aquest país sigui molt atractiu. Els clubs inverteixen cada cop més en infraestructures, hi ha estadis molt macos i s’omplen. Entrenadors de nivell com Juan Carlos Garrido proven fortuna allà.