Amb el cartell d’aforament complet penjat a la porta principal del Centre de Congressos d’Andorra la Vella, l’Executiu, sota el mandat de Xavier Espot, va explicar el text “en detall” de l’Acord d’associació a la població -als que van poder accedir a l’acte, ja que molts es van quedar fora sense poder tenir accés a la presentació per falta de lloc a l’auditori-. D’aquesta manera i sense que hi entrés una agulla a la sala, el cap de Govern va començar la ponència afirmant que “els protagonistes d’avui són els ciutadans i ciutadanes”. Amb tot plegat, el mandatari va exposar que “avui no podrem respondre totes les preguntes”, però va apel·lar a la programació de més actes de presentació per tal que la ciutadania conegui els detalls de les negociacions: “Aquest és el primer acte de molts que farem”, va afegir Espot.

D’entrada, el cap de l'Executiu va aclarir que el text, del qual es van poder llegir les seves línies el passat divendres amb la filtració del resum a la premsa, es troba “en una fase de revisió jurídica”, el que significa que “encara no hi ha un text definitiu. Tot i que a finals de mes es podria disposar en llengua anglesa, el qual posarem a l’abast de tothom”.

LLEGEIX TAMBÉ: L’Acord d’associació a les escoles del país: propaganda clandestina?

Aleshores, l'acte es va centrar a donar a conèixer les inquietuds que té la societat andorrana mitjançant un vídeo en el qual es van exposar dubtes entorn de les garanties per la gent gran del país, l'educació internacional, la sanitat, els drets i beneficis en termes generals de l'acord. De la mateixa manera, es va intentar donar veu a les persones emprenedores, les quals tenen dubtes sobre el pagament dels impostos, el mercat internacional i interior, així com les prebendes per als professionals que decideixin marxar a un altre país de la UE o dels que decideixin venir al Principat.

D'altra banda, el secretari d'Estat per a les relacions amb Europa, Landry Riba, va sostenir que "les negociacions han passat per molts mesos de pandèmia i van continuar. L'acord en certs moments ha trontollat, però hem sabut buscar solucions i trobar encaixos, inclús davant d'una màquina tan gran com és la Comissió Europea". A més, Riba també va participar activament resolent els dubtes plantejats per alguns ciutadans i que es van presentar en el mateix format de vídeo. Qüestions que van tractar temes sobre les dificultats d'estudiants residents a l'estranger per tramitar la seva documentació de residència, la verificació d'antecedents penals per les persones que vulguin radicar la seva residència al país o el dipòsit que es demana per traslladar la residència al Principat.

Finalment, l'organització va donar pas a un dels moments més anhelats i que es va allargar més de l'esperat, fins a arribar al punt en què molts dels assistents van començar a marxar de la sala: el torn de preguntes i trasllat de dubtes dels ciutadans participants al cap de Govern i al secretari d'Estat. Els principals interrogants que la població va traslladar van girar entorn de les despeses que representaria per als ciutadans i ciutadanes l'Acord d'associació, la gestió de la doble nacionalitat, la garantia del manteniment de l'IGI a tot l'estat andorrà i el possible col·lapse dels serveis sanitaris del país en cas d'atendre a altres ciutadans de la UE. Així i tot, no va faltar la sinceritat d'algú dels assistents que va expressar la seva insatisfacció: "El format de l'acte no m'ha acabat de convèncer". El ciutadà va remarcar que "només s'han fet un parell de pinzellades del que és l'acord, els ciutadans continuem sense saber realment els detalls del text. No s'ha tingut en compte els dubtes de la ciutadania ni molt menys s'han respost amb aquest acte". Fet que Espot va respondre afirmant que "mai es fa a gust de tothom. Però em fa molt feliç que 1.000 persones hagin vingut aquí, tot i que m'han dit que moltes persones s'han quedat fora i que no han pogut entrar per raons de seguretat. Crec que això evidencia la importància que la societat andorrana està donant a aquesta qüestió". Altrament, el Jordi, un dels participants, va admetre que "era un acte necessari per tenir més informació. Potser ha agradat més o menys la manera en què s'ha fet, però per ser el primer, ha estat un bon començament".