• Dirigit per Sergi Vallès i retitulat ?Això és cony/a', s'estrena el 29 de setembre al Comunal

L'audaç cartell d'Això té cony/a; però no hi haurà nus a l'escenari. Foto: EL PERIÒDIC

Si la teva vagina pogués parlar, ¿què diria? ¿I si es donés el cas, com la vestiries? Aquestes són només dues de les preguntes que la dramaturga –i activista– Eve Ensler va plantejar als dos centenars llargs de dones que va enquestar abans de parir –amb perdó– els Monòlegs de la vagina, la comèdia tirant a negre amb què el 1996 va saltar a la celebritat universal. I els Monòlegs de la vagina és precisament la nova aventura escènica en què s'ha embarcat Líquid Dansa. Una aventura amb tots els ets i uts, perquè la ja veterana companyia –aquest és el setè muntatge en un decenni de vida– salta al teatre de text de la mà del director català Sergi Vallès. Els coneixen, segur, perquè l'hem vist com a actor al Boris I i al Tramvia de l'ENA, com a professor al Trivium lauredià, i també com a director en les dues últimes edicions dels Pastorets. Ara ha assumit el repte de tutelar el debut de Líquid Dansa en la comèdia, probablement el gènere més arriscat i traïdor.

Ho farà amb l'adaptació d'un text que ha triomfat en escenaris de tot el món. La novetat –a part de rebatejar l'obra: Això és cony/a– és que la vagina de –ehem– Líquid lliga els esquetxos de l'original amb un lleu fil argumental. A compte, aquí, de la mudança d'una de les protagonistes, decidida per fi a abandonar un marit que l'ha acribillat a banyes. Excusa argumental, com hauran endevinat, per ajuntar quatre amigues i posar-les a monologar sobre el que no cal dir una altra vegada, perquè cansa la insistència. Líquid volia tastar la comèdia, i l'obra d'Ensler ho és. Però sense abandonar la dansa, el seu hàbitat natural. Aquest ha sigut el repte de Vallès: conjugar l'ànima de la companyia amb els requeriments del teatre de text. El repte i també el temor, perquè diu el director que ell és el primer que desconfia de maridatges contra-natura. I ho ha aconseguit, sosté, acotant les coreografies als moments més poètics del muntatge. ¿Per exemple? «Quan li dius a la vagina que parli, i la vagina va i parla. Aquí hem col·locat una coreografia».

Val a dir que Això és cony/a no defuig el costat més dur i reivindicatiu de l'original. S'hi parla naturalment de sexe, però també de la masturbació, de la regla, del part, de l'orgasme i, atenció, de la violació. Sense cap concessió a la grolleria, insisteix Vallès. I sense nus en escena (només al cartell, i elegants). Així que, com va advertir ahir la ballarina –i ara també actriu– Mònica Vega, «no és una obra per a tots els públics». Completen el repartiment Anna Frases, Verònica Pérez i Judit Villaró. L'estrena, el 29 i el 30 de setembre al Comunal de la capital. I l'entrada, 12 euros.

Per a més informació consulti l'edició en paper.