Patrimoni renta la cara al retaule de Sant Isidre de la Massana
- Només ha estat possible desmuntar-ne el segon pis, l’àtic i les talles
- En el primer pis totes les peces estaven clavades entre elles
- S'ha començat la restauració del retaule de Sant Isidre.
Els tècnics encarregats de la conservació i la restauració del Departament de Patrimoni Cultural, juntament amb dos fusters, han desmuntat parcialment el retaule de Sant Isidre de l’església parroquial de Sant Iscle i Santa Victòria de la Massana per fer-ne la restauració.
Patrimoni Cultural ha explicat que la intenció era desmuntar tot el retaule per traslladar-lo al taller del Departament, però finalment només ha estat possible desmuntar-ne el segon pis, l’àtic i les talles. En intentar desmuntar el primer pis, els tècnics van constatar que totes les peces estaven clavades entre elles amb claus i puntes i, davant el risc de trencament o d’esquerdar el suport, van decidir no desclavar-les ni moure totes les peces en bloc. Per aquest motiu, la part inferior del retaule s’ha quedat al seu emplaçament i es restaurarà in situ.
Els treballs de restauració s’iniciaran amb la documentació i l’estudi del retaule. Un cop s’hagin restaurat les peces que s’han portat al taller, es tornaran a muntar al seu lloc d’origen i es començarà la restauració de la part inferior del retaule a l’església. Quan l’estructura ja estigui restaurada, està previst que es restaurin les imatges dels sants.
Aquest retaule presenta força aixecaments de la capa pictòrica (preparació i policromia), fet que posa en perill la conservació. Per aquest motiu, la restauració s’ha considerat prioritària. Els treballs de consistiran en la fixació i la neteja de la policromia i la reintegració de les zones de pèrdua. Pel que fa al suport, en cas que la fusta estigui atacada pels corcs, s’ha previst fer una desinsectació per anòxia en les peces que s’han pogut baixar al taller. Aquest procediment consisteix a fer unes bosses hermètiques on se substitueix l’atmosfera per un gas inert, no tòxic. Les peces resten en aquestes bosses durant aproximadament tres setmanes, amb uns nivells d’oxigen per sota del 0,005%. Amb aquest procés s’aconsegueix que es morin els corcs, els ous i les larves dels insectes xilòfags que hi pugui haver dins de la fusta.
Per a la resta de peces, s’aplicarà una capa d’insecticida líquid pel revers, sempre que sigui possible, com a mesura preventiva. El darrer pas serà aplicar una capa de protecció sobre la policromia. Els tècnics calculen acabar els treballs de restauració del retaule al final de la pròxima tardor.
Els treballs de restauració s’iniciaran amb la documentació i l’estudi del retaule. Un cop s’hagin restaurat les peces que s’han portat al taller, es tornaran a muntar al seu lloc d’origen i es començarà la restauració de la part inferior del retaule a l’església. Quan l’estructura ja estigui restaurada, està previst que es restaurin les imatges dels sants.
Aquest retaule presenta força aixecaments de la capa pictòrica (preparació i policromia), fet que posa en perill la conservació. Per aquest motiu, la restauració s’ha considerat prioritària. Els treballs de consistiran en la fixació i la neteja de la policromia i la reintegració de les zones de pèrdua. Pel que fa al suport, en cas que la fusta estigui atacada pels corcs, s’ha previst fer una desinsectació per anòxia en les peces que s’han pogut baixar al taller. Aquest procediment consisteix a fer unes bosses hermètiques on se substitueix l’atmosfera per un gas inert, no tòxic. Les peces resten en aquestes bosses durant aproximadament tres setmanes, amb uns nivells d’oxigen per sota del 0,005%. Amb aquest procés s’aconsegueix que es morin els corcs, els ous i les larves dels insectes xilòfags que hi pugui haver dins de la fusta.
Per a la resta de peces, s’aplicarà una capa d’insecticida líquid pel revers, sempre que sigui possible, com a mesura preventiva. El darrer pas serà aplicar una capa de protecció sobre la policromia. Els tècnics calculen acabar els treballs de restauració del retaule al final de la pròxima tardor.