• La tercera entrega andorrana del Pirene Embid planteja aquesta fascinant hipòtesi a compte del periple del viatger vuitcentista George Bentham

El viatger anglès George Bentham. Foto: EL PERIÒDIC

El sac de dormir, ¿un invent andorrà? Però la paternitat d'aquest artefacte, el millor amic dels excursionistes, ¿no se la disputaven tradicionalment dues de les vaques sagrades del pirineisme, el britànic Charles Packe i el francès Henry Russell? Sí, però podria ser –només podria– que la bombeta se'ls encengués després de la lectura d'un passatge del periple andorrà de George Bentham, viatger i naturalista anglès –i nebot, per cert, de Jeremy Bentham, la celebrity de la famíliua– que va fer un zoo botànic en terra andorrana cap al 1820 i que en va deixar relació escrita a Plantes indigènes des Pyrénées et de Bas Languedoc, publicat un lustre després.

Aquesta és la (un pèl) estrafolària però encantadora, fascinant hipòtesi que planteja Alberto Martínez Embid –li ha de sonar el nom al lector, perquè les últimes setmanes l'hem convidat en un parell d'ocasions en aquest racó de diari– a l'última entrega del bloc pirineista que alimenta a la revista Desnivel. Vagi per endavant que en aquesta guerra pel copyright del sac Embid sempre s'havia posat de part de l'autor de Souvenirs d'un montagnard. Però ara ja no ho té tan clar. La culpa, diu, la té aquest fragment de Plantes indigènes, i que evoca la nit de l'11 de juliol del 1820, que van dormir a Soldeu camí del port de Pimorent i la vall de Carol. I diu així: «A l'hora d'anar a domir ens van ensenyar el llit, d'aspecte desencoratjador tot i que estàvem esgotats. Com que era molt semblant al que gasta la majoria dels pagesos de la República, el descriuré: un gran sac de pell de xai sense adobar, amb la llana del costat de fora; els andorrans es despullaven abans de posar-hi dintre. Segur que s'hi estaven calentetes, perquè el compartien amb una companyia massa nombrosa com perquè poguessin descansar de veritat».

Amb aquest sucós paràgraf, que abunda d'altra banda en els tòpics sobre la dubtosa higiene de les fondes andorranes del XIX i que en sdeixa amb la incògnita sobre la identitat d'aquesta companyia massa nombrosa –¿paràsits indesitjables? ¿senyores de vida alegre... ¡a Soldeu, i el 1820!?– Embid en fa prou per treure's el barret de prestidigitador i formular una hipòtesi potser no gaire científica, però que faríem bé a apropiar-nos sense manies: «Bentham va ser un botànic cèlebre i reputat. És poc probable que Packe no hagués llegit el seu Plantes indigènes, i encara més que se li escapés l'episodi sobre les pelleringues a Soldeu». Així que l'autor d'A guide to the Pyrénées (1862), un dels probables inventors del sac de dormir, podria haver-se inspirat en l'aventura de Bentham a Soldeu. Ja que hi som, Embid tira pel dret i es posa a especular: «La descripció de Bentham coincideix fil per randa amb el model de sac que Russell no es va cansar mai de divulgar. En conseqüència, ¿podria ser el sac de dormir un invent andorrà?».

Només hi cap una resposta: poder, podria. Només per això ja val la pena navegar fins a albertomartinez.desnivel.com/blogs. Però a més s'hi trobaran com a torna la primera ascensió al pic de Rialb ,perpetrada el 1861 per Packe, s'hostatjaran amb el viatger a casa de Don Guillem, i descobriran per què les façanes de les cases andorranes apareixie sempre misteriosament renegrides. Bon viatge.

Per a més informació consulti l'edició en paper.