• La publicitat de la Biennal constrasta amb l'opacitat amb què el Govern ha gestionat el concurs olímpic

Seu del Comitè Olímpic Internacional, a la ciutat suïssa de Lausana Foto: EL PERIÒDIC

No hi ha millor recepta per alimentar suspicàcies i ressentiments que practicant el secretisme i l'opacitat. Una manera de fer que se li va retreure molt justament a Susanna Vela i que semblava (relativament) desterrada des de l'arribada d'Albert Esteve. El ministre no és que es prodigui en compareixences públiques, la veritat, però tampoc no se li coneixien actituds enrocades com les que la seva predecessora va practicar durant la nefasta gestió de l'afer Metayer, per posar només un exemple. Això ha canviat l'última setmana, i a compte d'un assumpte aparentment innocu: el concurs Sport & Art, una iniciativa del Comitè Olímpic Internacional, que convoca cada quatre anys, i a través dels respectius comitès nacionals, certàmens locals per escollir una pintura i una escultura en representació de cada país membre. Els guanyadors de la fase nacional passen a formar part d'una col·lectiva que s'exposa els mesos previs als Jocs al Museu Olímpic de Lausana. Aquesta fase diguem-ne olímpica també té un caràcter competitiu, amb tres guanyadors absoluts per modalitat que s'embutxaquen quantitats gens menyspreables: 30.000, 20.000 i 10.000 dòlars.

Andorra participava aquest any olímpic i per primera vegada a Sport & Art. Però en lloc de procedir com a la resta de països civilitzats, on les bases de la fase nacional del concurs es van publicar mesos enrere perquè hi pogués participar qualsevol artista interessat, aquí s'ha optat per un concurs restringit en què el Comitè Olímpic Andorrà, a través del servei de Promoció cultural, ha convidat personalment un determinat nombre d'artistes a través d'un correu electrònic personal. Un sistema sorprenentment opac, que contrasta amb la publicitat, la llum i els taquígrafs amb què s'ha gestionat –per exemple– el concurs per a la Biennal de Venècia o les successives convocatòries dels Tallers d'art, i que –no podia ser d'una altra manera– ha indignat els artistes que, pel motiu que sigui, no consten a la base de dades del ministeri i que han quedat per tant exclosos del concurs.

És el que cas de –com a mínim– dos autors de trajectòria contrastada (i obra a la via pública), estupefactes després de comprovar que han estat exclosos sense motiu aparent d'un concurs de projecció internacional. De fet, fins i tot els artistes a qui sí s'ha invitat personalment a participar se sorprenen d'un procediment que titllen en privat com a «sorprenent», i on els únics requisits que s'exigeixen són temàtics (les obres han de versar sobre l'esport i els valors olímpics d'excel·lència, amistat i respecte) i tècnics. Consultat sobre els motius d'aquesta discriminació, el COA va derivar ahir la responsabilitat en el ministeri de Cultura. I el ministeri va callar, com als vells temps de Vela. La setmana que ve es donaran a conèixer els guanyadors de la fase andorrana d'Sport & Art. Ells no en tindran la culpa. Però amb aquests antecedents, totes les suspicàcies estaran justificades. I mira que era fàcil evitar-les. No calia inventar res. Només actuar amb transparència. Com amb la Biennal.

Per a més informació consulti l'edició en paper.