• ?El perfecte desconegut' aspira a erigir-se en la sorpresa de la temporada cinematogràfica

Teresa Cabanes, els productors d'El perfecte desconegut, Jaume Santacana i Enric Canals, i Arnau Colomines Foto: ÀLEX LARA

De vegades no és veritat que una imatge valgui més que mil paraules; ni tan sols per a una pel·lícula. En ocasions, el que val més que mil paraules –i també més que mil fotogrames– són quatre xifres. És el cas, per exemple, d'El perfecte desconegut, la pel·lícula del direcor mallorquí Toni Bestard que ahir s'havia d'estrenar en la tercera jornada de la Mostra de cine català i que al final no es va projectar per problemes tècnics. Aquí van les xifres, i a veure què els semblen: El perfecte desconegut és va rodar amb un pressupost d'1,8 milions d'euros –a la banda mitjana-baixa del cine espanyol, per entendre'ns–, se n'han distribuït 14 còpies a tot Espanya, i la productora ha invertit en màrketing una fortuna de 400 euros: ¡400! Comparem aquests guarismes estratosfèrics amb els de Blancaneus, el blockbuster dels nans, Julia Roberts i les ínfules bollywoodianes que es va estrenar divendres i amb qui competeix (!?) El perfecte desconegut: 300 còpies, 45 milions de pressupost i 1,5 milions en màrketing –i això, només al mercat espanyol.

Doncs aquesta modesta producció, opera prima del director (i dels productors, Enric Canals i Jaume Santacana), encara es va poder rodar gràcies als bons oficis i a la complicitat del protagonista, l'actor irlandès Colm Meaney, un secundari de luxe (Star Trek, El último mohicano, Tierra de pasiones, La jungla de cristal 2) que s'hi va enrolar perquè resideix a Mallorca –on transcorre la trama, sobre un estranger que s'instal·la en un poble sense entendre'n la llengua, i els equívocs entre còmics i dramàtics que hi genera– i perquè es va enamorar a primera vista del guió que li va presentar un innocent Bestard, fart de trucar portes amb el patracol sota el braç... i que ningú li fes cas. Fins que Meaney va veure en el de Mark O'Reilly «el paper de la meva vida» –diu Canals. Fins al punt que es va acabar convertint en coproductor d'El perfecte desconegut, reinvertint en el projecte part del seu caixet i recomanant Bestard a Robert Redford –sempre va bé tenir amics així–, que va passar el guió original pel filtre del taller de Sundance.

A partir d'aquí, se sincera, «les portes es van anar orbint». I el resultat és la rara peça d'orfebreria que ahir s'havia de projectar a la Mostra, que s'ha presentat a tres festivals internacionals (Palm Springs, Busan i Seminci) i que ara aspira legítimament a erigir-se en la sorpresa de la cartellera de primavera. De moment, diuen els productors, la cosa promet i és el «just premi» –insisteixen– a una pel·lícula «original, parida amb ganes, carinyo i talent» i que compta –diguem-ho tot–amb l'andorrà David Canelo com a segon ajudant de direcció. I què volen que els digui: ¿no els ho demana el cos, que El perfecte desconegut i els seus modestos 400 euros en publicitat –ells diuen que ho fien tot al màrketing viral i al boca-orella– acabi fent la guitza a un mastodont com Blancaneus?

Per a més informació consulti l'edició en paper.