• La canadenca ?Incendies' obre demà el trimestre al Teatre Comunal

La 15a temporada del Cineclub de les Valls arrenca demà al Comunal amb una raresa per a cinèfils, Incendies, que ho té tot per convertir-se en carn de cineclub: pel·lícula canadenca parlada en francès (i una mica d'àrab) que explora els conflictes d'identitat de la segona generació d'una família d'origen libanès instal·lada al Quebec. Dirigida per Denis Villeneuve, Incendies va desfilar el 2010 per Venècia, Toronto i Sundance, i va arrasar als Genie, els Goya canadencs. Això serà demà, ja s'ha dit, però per tancar el cercle fem un salt i anem-nos-en fins a Nowhere Boy, que clausurarà el 20 de juny la temporada: vet aquí un biopic amb tots els ets i uts, que firma la fotògrafa britànica Sam Taylor-Wood i que recrea els anys de formació de John Lennon: és a dir, la seva carrera amb The Quarrymen, just fins al moment en què es converteixen en The Beatles, i els anys sota la tutela de la tieta Mimi. Arqueologia ye-ye i canyella fina, com es veu. La papereta d'encarnar el gran Lennon és per a Aaron Johnson (El ilusionista), i mereix sobretot atenció l'estupenda, monumental banda sonora, amb –atenció– Jerry Lee Lewis, Elvis, Chuck Berry, Little Richard, Buddy Holy i, naturalment, John Lennon (amb Mother, l'única del seu repertori que sona a la pel·licula).

L'altra curiositat de la temporada és Arrugues, versió animada de l'estupenda historieta homònima de Paco Roca (l'autor del cartell de l'edició de l'any passat de la Massana Còmic). La dirigeix Ignacio Ferreras, i el 2011 va guuanyar dos Goyas (millor pel·lícula d'animació i millor guió adaptat). La resta de la cartellera aposta obertament (i legítimament) pel drama amb alguna rara però prometedora incursió en la comèdia agredolça: la nord-americana Sunshine Cleaning, cortesia dels productors d'aquella joieta que és Little Miss Sunshine. És també l'excepció ianqui en una temporada on hi ha la reglamentària dosi argentina (Medianeras, dirigida per Gustavo Taretto i amb l'espanyola Pilar López de Ayala al repartiment) però que se centra sobretot i sense embuts en les cinematografies europees: França hi col·loca dos títols (Stella, drama de banlieu que firma Sylvie Verheyde) i Un prophète, o la dura experiència a la presó d'un jove francès d'origen magribí destiat a ser carn de canó (dirigeix Jacques Audiard); el cine portuguès hi ensenya la poteta amb América, cinta sobre la nova immigració russa segons la contemplativa mirada del realitzador Joao Nuno Pinto, i el panorama es completa amb The Tutin Horse, una altra raresa –aquesta vegada, hongaresa– sobre el cavall que, diuen, va causar la bogeria de Nietszche. Així que aquesta temporada, ni documental, ni pel·lícules orientals.

Per a més informació consulti l'edició en paper.