• La Unesco va aprovar dijous a Sant Petersburg i per assentiment el pla de gestió del paisatge cultural

Una vista de la vall del Madriu, declarat patrimoni mundial per la Unesco. Foto: EL PERIÒDIC

La directora de la Comissió de gestió de la Vall del Madriu, Susanna Simon, va donar ahir una pista més sobre la idea que té al cap per solucionar l'espinós afer de l'accés a la vall. Simon va assegurar en declaracions a Andorra Televisió que «l'accés al Madriu serà a peu», i que «no s'ha parlat mai d'una via rodada per visitar la vall». Més clar, impossible. Un compromís explícit com mai i que arriba –casualitat o no– quinze dies després de la reunió que la mateixa Simon, juntament amb el ministre de Cultura, Albert Esteve, i el director de Patrimoni cultural, Olivier Codina, van mantenir amb el titular del Centre del Patrimoni Mundial de la Unesco, l'indi Kishore Rao, en què li van sol·licitar formalment assessorament tècnic per resoldre el trencaclosques de l'«estratègia d'accés» a la vall». Un accés que es va clarificant ni que sigui per eliminació: si no serà rodat, convé començar a descartar la pista forestal, que fins fa escasses setmanes encara figurava a la taula de la Comissió de gestió, i també el vehicle elèctric, una altra de les que apareixen de forma recurrent a la llista d'opcions possibles. I guanyen enters l'helicòpter –amb els seus problemes inherents de contaminació acústica– i el trenet... El que s'haurà de veure ara és com s'ho prenen els cortalans, a qui segur que no els farà cap gràcia veure barrada –sembla que definitivament– l'opció d'una «via rodada».

Solucionar aquesta embolicada troca és ara mateix la prioritat de Simon. I encara més després de l'aval que el plenari del comitè del Patrimoni Mundial, reunit aquesta setmana a Sant Petersburg, va donar dijous al pla de gestió de la vall, vuit anys després que Madriu ingressés a la privilegiada llista de la Unesco en la categoria de Paisatge cultural. Probablement, un rècord. Un vist-i-plau, d'altra banda, que el comitè tècnic ja havia avançat i que era, per tant, una pura formalitat. No sorprenen, per tant, les floretes que li regala – «Ha estat ben elaborat i ofereix una estructura convenient per a la gestió del bé, ja que reuneix representants dels quatre comuns en un quadre jurídic global», diu en un exercici de retòrica– però en canvi sí que sorprenen els retrets. Que n'hi ha, com ara el que insta «l'actualització» del pla de gestió pel que fa als objectius, i el que recorda, precisament, la «necessitat de desenvolupar l'estratègia global d'accés» respectant tant «els processos tradicionals» com el «desenvolupament sostenible de les activitats de la vall». En resum: que la Unesco, com els cortalans i com la resta dels ciutadans del país, vol saber si hi haurà carretera, pista, trenet, helicòpter... o què. Després de vuit anys, comença a ser hora.

Per a més informació consulti l'edició en paper.