• La primera revisió integral de l'orgue de la capital incorpora una revolucionària aplicació informàtica per preprogramar els registres, principal incorporació de la

Els nous botons (metàl·lics) del pedaler de l'orgue, que permeten l'intèrpret activar els registres preprogramats Foto: ÀLEX LARA

Diguem que l'orgue de Sant Esteve és un instrument jovenet: poc més de dos decennis, des que el 15 de juny del 1991 el va estrenar l'organista holandès Jan Willen Jansen. Així que els seus tres teclats i 2.120 tubs amb prou feines han deixat enrere l'adolescència, i els falten encara unes quantes llunes per arribar a la venerable, centenària longevitat dels grans orgues històrics. Però el cas és que els anys li començaven a passar factura, perquè des que va sortir del taller de George Danion, el mestre orguener de Montpeller que el va concebre, no l'havia visitat mai cap metge. Com a molt, la preceptiva afinació anual, i anar tirant. Fins aquest curs, que els titulars de l'orgue –la parroquial de Sant Esteve– van decidir la primera revisió integral de l'instrument en els seus 20 anys de vida.

Una operació necessària per assegurar-ne el correcte funcionament i garantir-ne la durabilitat –diu l'organista titular de Sant Esteve i director artístic del Festival internacional d'orgue, Ignasi Ribas– i que a més permetrà explotar-ne les enormes possibilitats tímbriques. Així que la la casa Blancafort Orgueners de Montserrat ha practicat una mena de gran parada, la revisió exhaustiva que cada cert nombre d'hores de vol han de superar els avions per seguir operatius. No l'han desmuntat peça a peça, com es fa amb les aeronaus, però n'han reparat les sorolloses fuites de vent que es registraven des de temps enrere –especialment molestes en cas de gravacions– i sobretot, sobretot, li han incorporat un combinador electrònic assistit per ordinador –aquest és el nom tècnic de la criatura– que catapulta l'instrument fins al segle XXI i el col·loca tècnicament a l'altura dels grans orgues del panorama europeu. De la basílica de Montserrat i de la Sagrada Família de Barcelona, sense anar més lluny.

¿I en què consisteix, un combinador electrònic? Ras i curt: permet a l'intèrpret preprogramar els continus canvis de registre que caracteritzen la música per a orgue. Una operació que fins ara havia de realitzar manualment el mateix organista o –més habitualment– un ajudant que l'acompanyava durant tot el concert. Doncs tot això s'ha acabat: en endavant, els intèrprets que desfilin per Sant Esteve podran gravar la registració en la memòria de l'ordinador i activar-la a través d'uns botons situats al pedaler durant el concert. No és un capritx, insisteix Ribas, sinó una demanda dels organistes que han passat per la capital i que amplia de forma exponencial les possibilitats sonores de l'instrument: ara disposa de 48.000 combinacions.

El quart orgue, a l'horitzó / La part més aparatosa de l'implant són els botons sota el primer teclat i sobre el pedaler, així com la petita pantalla que informa l'intèrpret sobre els registres activats. L'ordinador, de la firma italiana Eltec, s'ha instal·lat dintre de la caixa de l'orgue major, així que no queda a la vista del públic. I és clar, l'operació ha sortit per mig ull de la cara: 16.800 euros, que ha aportat l'església d'Andorra la Vella. I això que el mestre Danion, el pare de l'orgue, ja el va dissenyar de manera que futures intervencions s'hi poguessin dur a terme sense haver-hi de practicar reformes estructurals.

La gran parada de l'orgue de Sant Esteve és la major, però en absolut l'única novetat de la temporada organístic que arrenca el 8 d'agost a Escaldes. L'arxiprest de les Valls, mossèn Ramon Sàrries, va avançar ahir l'interès d'«altres» parròquies –no les va concretar– per incorporar en el futur un orgue. Recordem que ara mateix n'hi ha tres, al país: a la parroquial de la capital, a Sant Pere Màrtir d'Escaldes, i a Sant Iscle, a la Massana. Mossèn Sàrries va obrir les portes a l'esperança –«S'han fet gestions, de moment en u estadi molt incipient, però no ho descartem», va dir– i Ribas va posar-hi la dosi de prudència, perquè un orgue és un instrument especialment onerós –el de Sant Iscle, estrenat el 2007, va costar 158.000 euros, aportats íntegrament per mecenes privats, i el de la capital, que en va costar 180.000 el 1991, avui pujaria fins als 500.000– i, per tant, inviable en la conjuntura actual. Però el director del festival és optimista: insisteix en la triple faceta de l'instrument –litúrgica, concertística i pedagògica– i tot i les excel·lències acústiques dels recintes religiosos, sosté que tant Meritxell com l'Auditori Nacional serien ubicacions idònies per a l'hipotètic quart orgue del Principat. Així que –ja ho saben– es busquen pretendents. H

Per a més informació consulti l'edició en paper.