• La inauguració del túnel que uneix la Massana i Encamp portava sorpresa: el canvi de gènere de l'equipament, des d'ara de les Dos Valires H L'Executiu sí que ha atès en aquest cas la recomanació del Servei de Política Lingüística, que apel·la a la tradició

Senyal de circulació a la boca oest del túnel, amb el nom ja oficial: túnel de les Dos Valires Foto: ÀLEX LARA

És ben sabut que tots portem un entrenador de futbol a dintre, des de la portera de Núñez fins a l'últim redactor d'esports. I els catalanoparlants, a més d'un entrenador portem també de sèrie un filòleg, que ensenya la poteta a la mínima que pot. Va quedar demostrat en la memorable ocasió del Nomenclàtor i Canòlich –aquells dies de glòria per als diletants lauredians, que van esmenar la plana a tota una Comissió de Toponímia i van fer recular ignominiosament al Govern– i ara n'hem tornat a sentir els ecos amb motiu de la inauguració del túnel de les Dos Valires.

Així, amb l'article femení i el cardinal sense respectar la flexió de gènere, és com s'hi va referir el 31 de juliol el cap de Govern, Toni Martí, I així és com ha quedat establert en la senyalització oficial. Per a sorpresa de molts, tot sigui dit. I probablement del mateix cap de Govern, perquè el cas és que fins al 30 de desembre totes les notes públiques generades els últims temps amb motiu de la construcció del túnel s'hi referien amb l'article masculí: túnel dels Dos Valires. I recordem que han sigut molts anys –¡set i mig!– i una infinitat de notes. De fet, el mateix Govern encara parlava del túnel dels Dos Valires en una data tan recent com el 13 de juny, quan es van instal·lar els radars de trams. El cert és que ni els mateixos funcionaris ho devien tenir gaire, perquè els últims mesos tant n'han parlat en masculí com en femení. Més encara: una recerca ràpida a l'hemeroteca revela que els principals mitjans impresos del país s'hi han referit històricament amb l'article masculí, en una proporció de 10 a 1, i que el femení només s'imposa a partir de la inauguració. Precisament.

La polèmica va saltar de seguida a la xarxa, i els defensors de la masculinitat del túnel van posar el crit al cel. Amb arguments més aviat testosterònics, tot sigui dit, i barcelocèntrics: el que incomodava era sobretot que, acceptat la Valira, en femení, el dos no seguís la flexió de gènere i fes dues. Així que tocava escatir els arguments científics que justifiquen el sobtat canvi de criteri per part del Govern. I resulta que la llumeta es va encendre a l'edifici administratiu la tardor passada: el Ministeri d'Economia i Territori i el Servei de Política Lingüística (SPL) van plantejar-se aleshores quina n'havia de ser la grafia adequada. Sembla que la que el temps i l'ús havien consolidat –túnel dels Dos Valires– no l'acabaven de veure clara. La solució no la podien anar a buscar al Nomenclàtor d'Andorra perquè quan es va aprovar aquest polèmic document, l'octubre del 2010, «el túnel encara no s'havia construït», diu l'informe del SPL sobre la grafia. No ens posarem llepafils, però no és exactament així: potser no s'havia acabat, però feia un lustre (llarg) que les obres s'arrossegaven, així que potser cabia esperar una mica de vista dels senyors de la Comissió. Però aquesta és una altra història. El fet és que el topònim oficial no existia i que calia establir-ne un de nou que s'inclourà –d'altra banda– a la segona edició del Nomenclàtor. I aquest nou topònim és el flamant (i una mica polèmic) Túnel De les Dos Valires que llu a la senyal d'aquí dalt.

Científicament inatacable

El SPL reconeix d'entrada la vacil·lació preexistent sobre el gènere de la infraestructura, però es decanta finalment per l'article femení amb arguments que apel·len a la tradició: segons el Nomenclàtor, el riu Valira s'ha dit tradicionalment la Valira –com altres rius del Pirineu català: la Tet, la Muga, la Tordera, les dues Nogueres– i aquesta denominació s'ha conservat –sempre segons el Nomenclàtor– a les parròquies altes. Admet, en canvi, que a les baixes i a l'Alt Urgell hi predomina el masculí. Així que en una decisió salomònica, dóna «llibertat d'ús de l'article de manera que tothom pugui referir-s'hi segons la seva tradició local o familiar». Amb una coda final: recomana que en els documents oficials, el Govern utilitzi l'article femení.

Així que la Valira i, per tant, les Valires. D'acord, però, ¿per què dos, i no dues? També aquí es refugia el SPL en la Santa Tradició i proposa que s'adopti la forma femenina dos en lloc de dues, «pròpia del català d'Andorra» –diu– «i admesa pel diccionari normatiu». Una argumentació, com es veu, científicament inatacable per molt que pugui sorprendre més d'un –i més de mitja dotzena– i per molt que contradigui els usos dels parlants. D'alguns parlants. En aquesta mateixa línia s'expressa el filòleg Àlvar Valls, autor del monumental Diccionari Enciclopèdic d'Andorra, que no té «res a objectar» –diu– a la decisió del SPL i que només hi afegeix dos matisos. El primer, que l'article femení per al riu Valira –avalat, insisteix, per l'etimologia, aquest flumen Valeria documentat l'any... ¡1000!, i per la parla popular– «s'ha anat diluint les últimes dècades en favor de l'article masculí». I el segon: «Quina llàstima que el Govern no fes cas també a la ciència en lloc d'imposar per llei i cedint a un xantatge polític grafies com ara Canòlich, Bissisarri i altres». N'hi podríem afegir un tercer: ¿i les Escaldes, no és tan o més tradicional que la Valira? I un quart, encara: seguint aquest mateix criteri, ¿per què Les papallones diürnes d'Andorra, publicat recentment pel Centre d'Estudis de la Muntanya, no s'ha titula gloriosament Les pitavoles diürnes d'Andorra? H

Per a més informació consulti l'edició en paper.