• La companyia russa registra una gran entrada en la quarta visita i amb ?La Bella Dorment'

Compassos inicials de La Bella Dorment, ahir a la tarda al Centre de Congressos de la capital Foto: TONY LARA

El Ballet de Moscou tornarà «mentre el públic de la capital respongui, i fins ara ho ha fet. No una ni dues, sinó quatre vegades en un any». Així d'optimista es mostrava ahir Rafel Oliver, el productor de la gira peninsular de la companyia russa i el culpable que Andorra la Vella s'hagi convertit els últims temps en una plaça habitual de la tropa dirigida pel ballarí i coreògraf Timur Faiziev. I si hem de jutjar per la molt bona fila que gastava ahir a la tarda el Centre de Congressos, el Ballet de Moscou té en aquets racó de món un públic fidel. Més que fidel, entregat: tres quarts d'entrada en l'única funció de La Bella Dorment, la tercera pota de la trilogia de Txaikoski, segons la coreografia original de Petipa i amb els ballarins moldaus Cristina Terentieva (Aurora) i Alexei Terentiev (Desiré) en els papers solistes.

Un balanç molt meritori si es té en compte l'aforament de l'auditori –950 localitats: moltíssimes– i el preu de les entrades, 35 euros la individual, molt per sobre del que és habitual a la Temporada de Música i Dansa, l'única referència disponible. I això que l'anticipada només es va animar les hores prèvies a la funció, i que bona part del públic va passar per taquilla ahir mateix: «Però és l'habitual a Andorra. Ja ho sabem d'altres vegades i per això confiàvem en una bona entrada. A més, és festa major, i això també hi ajuda». Així que el públic local respon. Amb el Ballet de Moscou sempre ho fa: ho avalen les excel·lents taquilles que ha històricament ha registrat. La pregunta, per tant, és ara: ¿quan tornarà? Oliver no ho tenia ahir del tot clar. El Ballet de Moscou programa anualment tres gires: la de Nadal, la de Setmana Santa i la d'estiu. Aquest curs ha vingut totes tres vegades. El calendari de la del 2012-13 no està encara tancat, però «la intenció hi és» –insisteix– «i si hem vingut quatre vegades crec que el més normal és que tornem». Si no és el desembre, l'abril.

El que està clar, diu, és que a partir d'ara repetiran funció. I sempre amb Txaikovski: o bé el Trencanous –que van representar el novembre passat– o bé El llac dels cignes –que a la capital ja han representat en dues ocasions: l'agost del 2011 i l'últim abril– o bé La Bella dorment. «Són les que agraden més, i el públic acostuma a voler veure sempre el mateix», diu. La companyia també té Giselle al repertori, però –adverteix– «aquest ballet és menys conegut pel gran públic, més minoritari, i una companyia com la nostra, que desplaça una quarantena de persones entre ballarins i tècnics, ha de mirar-s'hi molt a l'hora de programar per encertar-la. No tenim ni un cèntim de subvenció i no ens la podem jugar».

Contra els prejudicis / Així que a final d'any o al primer trimestre del 2013, i novament amb menú Txaikovski, si es compleixen les previsions d'una companyia que ha aconseguit el que semblava impossible: que en aquest racó de món s'hi programi regularment ballet clàssic. Fins ara, l'aficionat s'havia de conformar amb la funció anual de la Temporada. Des de l'aparició del Ballet de Moscou, la ració s'ha multiplicat per 5. No està malament, i el públic en surt guanyant. És clar que sempre hi ha qui veu el vas mig buit, i a la companyia de Faiziev ja li han sortit detractors. Només faltaria. Segons algunes veus, es tracta d'una de tantes formacions creades ad hoc per explotar el mercat peninsular i europeu, que de permanent i de moscovita només en té el nom.

Oliver va sortir ahir al pas d'aquestes insídies. Segons ell, l'error rau a esperar-se una funció com la que pot veure's al Bolxoi o al Marinski, on es poden arribar a desplegar una vuitantena de ballarins, a banda de l'orquestra: «Tampoc és el mateix un musical a Broadway o al West End que el que surt de gira, i ningú no s'estranya». ¿Què han proliferat com bolets companyies que es diuen russes? «És evident i no hi podem fer res. Tothom hi té dret. Però el Ballet de Moscou té una trajectòria de 20 anys, ha fet infinitat de gires per Europa, l'Orient Mitjà i la Xina, i comptem sobretot amb l'aval del públic: hem vingut a Andorra quatre vegades en un any. I sempre amb bona entrada. ¿Quants artistes ho poden dir, això? Si el públic no en sortís satisfet, no pagaria 35 euros per veure'ns. I no repetiria».

Oliver desmenteix també el prejudici que fins fa uns anys arrossegaven les companyies de l'antiga Unió Soviètica, i que assenyalava vestuari i escenografia com els punts dèbils d'unes formacions a les quals sí que es reconeixia l'excel·lència tècnica: «Això no és en absolut vàlid per al Ballet de Moscou. Precisament, vestuari i escenografia són, just després del virtuosisme dels ballarins, el que més ha destacat la crítica barcelonina de La Bella Dorment, que ha estat els últims quinze dies al Coliseum». És qüestió de gustos i de paladars, però el que és indiscutible és que el públic sobirà ha dictat sentència: vol Ballet de Moscú.

Per a més informació consulti l'edició en paper.