La llibretera Anna Riberaygua, al nou local que va obrir ahir al número 14 del carrer Joan Maragall de la capital Foto: TONY LARA

LLIBRETERA.

Ja està. La vella Puça del carrer de la Vall ja és història. La Puça 2.0 va obrir ahir les portes al carrer Joan Maragall de la capital, a Prada Ramon, en un local diàfan que dobla la superfície de l'antiga llibreria –5.000 volums us observen– i que conserva el nom, les estanteries i –esperem-ho– l'esperit de l'antic local. Ni altell, però, ni llar de foc ni –sospitem– gat. Una Puça supervitaminada i diferent, molt diferent, per a l'era digital.

–¿Amb quin llibre s'han estrenat?

–Nova aproximació a la història d'Andorra, el patracol coordinat per Jordi Guillamet i editat per Altair i l'IEA.

–¡Que nostrat! ¿Què té Prada Ramon que no tingui el centre històric?

–Cotxes, soroll, fums, molt veïns que hi viuen i que fan barri, i molts turistes també.

–Turistes n'hi ha molts, sí. Però no fan cara de venir a buscar llibres.

–No. És veritat. Però el nostre client és sobretot la gent del país, del territori. I a més d'una zona de gran dinamisme comercial, Prada Ramon és –insisteixo– un barri amb vida.

–El que és indiscutible és que la Puça ha perdut una part important de l'encant que tenia.

–L'encant no l'aportava només el lloc. També una forma de ser i de fer que continuarà vigent.

–En un mes la Puça es llença a l'aventura electrònica...

–En un mes i mig, potser dos.

–¿Per convicció, o per necessitat?

–Pels dos motius. Estem convençuts que el negoci llibreter només sobreviurà si s'adapta a la irrupció del llibre electrònic. I una llibreria, per molt que sigui un ofici vocacional, també és un negoci. Nosaltres aspirem a guanyar-nos la vida venent llibres. En paper i en endavant també electrònics.

–¿Per quin motiu hem de comprar un llibre electrònic –o un lector– a la Puça en lloc de fer-ho a Amazon, que m'ho envien a casa i gratis?

–Pels nostres quasi 30 anys de trajectòria, pel nostre coneixement del llibre local i pirinenc, i perquè els nostres preus –penso ara en els lectors d'e-books, quan en tinguem, d'aquí a un parell de mesos– continuaran sent, previsiblement, més competitius que els de fora del país.

–¿Quants anys de vida li queden, al llibre en format paper?

–Crec sincerament que té tota la vida per davant i que mai no desapareixerà. Fa un lustre semblava que el llibre electrònic s'ho havia d'endur tot pel davant i de seguida. I no ha sigut tan dràstic: encara es venen més llibres en paper que electrònics.

–¿Vostè en llegeix, de llibres electrònics?

–L'he tastat, però encara no tinc lector, ho confesso. No trigaré gaire, per això. Ara bé, crec que l'e-book es concentrarà sobretot i en un termini breu, brevíssim, en el best seller, les novetats i el llibre de temporada: Zafón, Ken Follet, Potter i similars. Tot això es publicarà majoritàriament en format electrònic.

–I el paper, ¿en quin gueto quedarà?

–Per al llibre de regal, que té valor com a objecte físic: poesia, infantil, il·lustracions... Que ens interessa tant per la forma com pel contingut. Un nínxol de mercat amb futur. Res de gueto. A tot això hi hem de sumar la impressió a la carta: el lector ens demanarà un llibre i nosaltres li imprimirem i enquadernarem un exemplar a la mateixa llibreria.

–Aquesta meravella de la ciència, ¿quan la tindrem disponible?

–De seguida. Posem que abans de cinc anys. Si és que sobrevivim és clar.

–Aquí volia arribar: si és a punt de petar una macrollibreria com la Robafaves, de Mataró, ¿quin futur els queda a les llibreries locals?

–Adaptar-nos al mercat. No sobreviurem si ens limitem al que ha sigut fins ara una llibreria: un local on s'emmagatzemen i es venen llibres. La sortida, si és que n'hi ha, consisteix a conservar aquest aspecte diguem-ne tradicional del negoci llibreter, però afegint-hi el nou format electrònic i convertint la llibreria en un mena de dinamitzador cultural, punt de trobada entre autors i lectors.

–Amb la mà al cor, ¿és negoci, avui, una llibreria?

–En cinc anys les vendes han baixat un 25%.

–Amb més motiu encara: amb aquest panorama, ¿és viable, això?

–No. I per això ens adaptem als nous temps i apostem pel llibre electrònic.

–¿Quants llibres es venen, de mitjana, en una bona jornada?

–Hi ha dies que sis; i hi ha dies que una trentena.

–¿I la poesia, pobreta?

–Sent molt generosa, venem un poemari cada dos mesos. Però mira quina casualitat: el primer llibre que ens han encomanat al nou local ha sigut un d'Espriu.

–Idea per a una venjança: si les grans superfícies venen llibres, ¿per què no venen queviures, tabac o parament de la llar, a les llibreries?

–Perquè ni volem ni en sabem. Aquesta és la diferència: per a nosaltres, un llibre no és un producte qualsevol. Per això no venem packs de llet. Una llibreria ofereix un altre valor afegit: el best seller al costat del llibre de fons, un coneixement del mercat editorial, i una genuïna passió per la lletra escrita que intentem encomanar. No ho busquis al supermercat, això.

Per a més informació consulti l'edició en paper.