Aaron Ribas toca l'orgue de l'església d'Escaldes, ahir. Foto: TONY LARA

ORGANISTA.

La present edició del Festival Internacional d'orgue es proposava facilitar el camí als joves intèrprets aspirants a esdevenir concertistes professionals. La primera personificació d'aquest projecte és Aaron Ribas, que amb només 20 anys ha rebut el premi del públic en un important concurs alemany. El jove talent continua formant-se, mentre ocupa el càrrec d'organista titular de l'església de Sant Pere Màrtir d'Escaldes-Engordany.

–¿Quan vas entonar les primeres notes amb l'orgue?

–Vaig començar als 13 anys. Abans havia estudiat piano. Sempre és millor començar amb piano per tenir agilitat als dits.

–Als 14 anys ja eres organista titular de l'església de la Massana...

–Tampoc és que sigui una gran feina... No es tracta de fer concerts, sinó d'acompanyar les misses. És una activitat que tot organista ha de fer.

–Recentment has guanyat un premi molt important. Explican's-ho.

–És un concurs en memòria de l'organista Joseph Gabler que s'ha fet a Ochsenhausen, prop de Stuttgart. Vaig quedar en segona posició segons el jurat i també vaig aconseguir el premi del públic. Això sempre fa una mica de currículum i realment és el que em va movent a l'hora de fer concerts.

–¿Hi ha molta gent jove que es dediqui a l'orgue?

–Hi ha bastant moviment. A Espanya no gaire, però a Alemanya hi ha molta gent i és una feina molt ben pagada.

–¿Què podrem escoltar avui a Sant Esteve d'Andorra la Vella?

–Un repertori bastant complert d'orgue que abasta des de finals del segle XVII amb George Muffat, fins a Olivier Messiaen del segle XX. És una espècie de línia temporal de com ha avançat la composició.

–¿Perquè t'has decantat per aquest repertori?

–És el que he estat estudiant en aquest darrer curs. Intento buscar obres complertes. Si no tens un repte que et vagi posant al 110% no s'avança, es necessita una meta que sigui difícil però que al final ho aconsegueixis. D'això es tracta l'estudi de la música i la pràctica d'un instrument.

–¿I el teu compositor predilecte?

–És difícil de decidir perquè tots són bons. Bach m'apassiona molt i també Olivier Messiaen per la seva manera de compondre, que és molt amena al públic encara que sigui música contemporània.

Per a més informació consulti l'edició en paper.