A la pàgina principal de la web i a la galería fotogràfica d'aquest article, Pere López en un acte de Fem PS. Sobre aquestes línies, López a la redacció d'EL PERIÒDIC D'ANDORRA. Foto: TONY LARA

CANDIDAT A PRIMER SECRETARI.

El Partit Socialdemòcrata afronta dissabte un congrés extraordinari enmig d'un context turbulent en el qual militants il·lustres han anunciat la seva marxa del partit.

–¿Quina és la situació actual del PS?

–La situació del PS, des de la perspectiva del grup de persones que formem FemPS, és que s'està produint un procés, que des del conjunt de la ciutadania es veia com a necessari i inevitable, de renovació. Entenent que renovació no és en cap cas un canvi de persones, sinó una modificació essencialment de la manera de fer la política i de les actituds polítiques del partit, com a conseqüència d'uns mals resultats electorals. El partit ha perdut les eleccions generals i comunals, i més que això, que ja és prou important, el partit es troba molt allunyat de l'activitat política. Hi ha poca presència pública per part dels càrrecs del partit, hi ha poca activitat parlamentària i en general al partit. Ens preocupa aquesta situació, estem convençuts que el partit té un bon projecte, que moltes de les propostes que hem defensat són encara vàlides i tenim un congrés a la vista. Ens sembla que el que toca fer, als que en tenim ganes i ens agrada la política, als que creiem encara en el projecte socialdemòcrata, és analitzar el que ha passat, per on creiem que el partit ha d'encarar el futur i fer una proposta de cara el congrés. La voluntat de Fem PS no és altra que engrandir el partit i fer-lo més fort. Aquest procés ben intencionat, en positiu i constructiu, no sé per quines raons no s'ha acabat d'interpretar correctament per una part de la militància.

–Es vol una renovació, no de les persones sinó de la manera de fer, però sembla que només es parli de les persones.

–Això no és cert en cap cas. D'aquest congrés se n'ha parlat poc i és veritat que entre tots s'ha parlat més del tema que jo crec que és el menys important, els càrrecs. Però aquest congrés té 11 ponències a debat. Algunes de les quals afecten el funcionament intern del partit. Són ponències molt rellevants, per un partit més participatiu, més plural, obert, proper a la ciutadania, més receptiu al que ens estan dient els ciutadans. Hi ha una ponència importantíssima, que és la proposta que el proper candidat a cap de Govern per part del PS sigui escollit mitjançant un procés de primàries obertes. Hi ha moltíssimes ponències de caràcter ideològic. Crec que hi ha, més enllà d'aquestes noves formes i actituds, una petita escletxa ideològica amb les persones que han marxat del partit i que sembla que la seva aposta política de futur passa una mica per renunciar al bagatge polític del PS. Nosaltres ho hem dit molt clar. La proposta de FemPS és aferrar-nos a tot el bagatge del partit, ens fem nostre el llegat del partit des de l'any 2000, tot el que s'ha anat aprovant als congressos. La nostra és una proposta inequívocament d'esquerres i de centre esquerres i estem allunyats de propostes que de manera més o menys descafeïnada sembla que volien un partit més cap al centre i la dreta.

–Volen resituar-se més a l'esquerra. ¿És una refundació com la que demanava Rosa Ferrer en el darrer congrés?

–Jo crec que no és una refundació. Justament el que estem fent és continuar en la mateixa línia que el partit portava almenys fins el moment en que es van guanyar les eleccions el 2009, és a dir una línia clara, un discurs clar i unes propostes molt clares i concretes. La fermesa i convicció amb què es van defensar els posicionaments van permetre que el partit guanyés unes eleccions. És prendre tot això, tot el que el partit ha aprovat en matèria econòmica, social, de drets, durant els anys anteriors i que en un determinat moment ha semblat que no eren prou adequades o no les hem sabut defensar amb la mateixa fermesa i convicció amb les que les havíem defensat fins aquell moment. Des de FemPS el que estem defensant i portant a aquest congrés no és una refundació en cap cas. El que s'està treballant són noves propostes en temes importants com per exemple la fiscalitat. Quin és el posicionament del partit sobre l'IRPF, quina ha de ser la proposta del partit de reforma de la CASS, quin ha de ser el posicionament del partit en d'altres qüestions d'actualitat en matèria de drets i d'igualtat. Les persones que integrem el projecte avui en dia, i que volem seguir tirant endavant, ens sentim perfectament còmodes amb el contingut dels programes electorals tant del 2009 com del 2011. Per tant estem allà on sempre hem estat, defensant el mateix. Però a vegades els bons plantejaments polítics i propostes que té el PS, no les hem sabut defensar d'una manera que fos més fàcil que la ciutadania les hagués assumit. Hem tingut actituds poc dialogants, a vegades hem tingut actituds poc properes a arribar a acords i intercanvis. Si bé és cert que amb el temps moltes vegades s'ha vist que el que defensava el PS era encertat, això no és suficient. Falta saber explicar-ho de manera més agradable, propera als ciutadans perquè creguin en el nostre projecte i recuperin la confiança en el partit, i això passa, sobretot, per no canviar de discurs.

–Entenc que quan s'accedeix al Govern es marca un punt d'inflexió. ¿Què va fallar, a més de les actituds poc dialogants i poc properes? ¿O només va ser això?

–Crec que les actituds són molt importants en política, i una mateixa proposta defensada en uns termes o uns altres i plantejada d'una manera o altra, és absolutament diferent. La política no és diferent dels altres àmbits de la vida. Amb un esperit obert i dialogant, tots podem arrribar a acords i enteses en molts àmbits, des de posicions molt doctrinals, ferms i tancats no arribes als bons resultats que podries haver arribat si ho haguessis plantejat en uns altres termes. I a nivell de partit, vam descuidar, tots plegats, una mica la militànica. Les persones amb major responsabilitat ens vam concentrar molt a l'acció de govern i ens vam allunyar, penso que involuntàriament o no en vam ser prou conscients, de la militància. Es van reduir les reunions, el treball de les comissions. Això va fer que, primer els militants i després els ciutadans, aquella confiança que ens havien donat la perdéssim en bona part aquells dos anys de govern. I crec que un dels errors que vam cometre és no defensar més enèrgicament, tot i les dificultats pressupostàries i el temps que ens van ocupar les qüestions internacionals, els convenis d'intercanvi d'informació, les qüestions vinculades a l'OCDE i als paradisos fiscals i tot el tema de la creació del marc fiscal, altres polítiques que per nosaltres havien de ser bàsiques, polítiques en l'àmbit social, sanitari, educatiu, moltes de les quals s'haguessin pogut desenvolupar. Crec que això ens va allunyar d'una part de la ciutadania que ens havia donat confiança en el seu moment.

–Aquest distanciament, n'hi ha que sembla que us n'heu adonat i rectifiqueu, i d'altres potser no i ¿per això marxen?¿No ho volen veure?

–Jo no vull parlar per boca dels companys que, molts dels quals em sap greu si finalment marxen del partit. Crec que els correspon a ells explicar quines són les motivacions d'aquesta marxa del PS. Fins ara no hem sabut llegir una raó de pes pel fet de no afrontar el congrés, si és el cas, des de diferents posicionaments polítics. Estic convençut que si mai s'acaben produint aquestes baixes, al costat d'elles vindrà una explicació de pes, no pels militants del PS, perquè finalment el més important és justificar-ho enfront els ciutadans que ens van votar.

–El qui sempre s'ha tingut pel líder del PS diu que marxa, i vostè es postula per agafar el relleu.

–De fet, no es planteja en cap cas com un relleu personal. Fem PS és un conjunt de persones, en el qual s'han anat afegint bastants companys al llarg de les setmanes, que plantegem una proposta de cara el proper congrés de canvis a introduir al partit, d'anàlisi, de fer un exercici d'autocrítica i de plantejar una nova proposta del partit. La idea era presentar una proposta, treballar-la d'una manera oberta, transparent, convidant a tots els militants a les reunions, anant als comitès locals, organitzant una trobada oberta convidant tots els militants, enviant tota la informació de Fem PS a través del correu del partit perquè els militants coneguin quin és el nostre decàleg de propostes. El nostre calendari actualment acaba el 20 d'abril en el sentit que entendrem que la feina que havíem proposat la sotmetrem a votació dels militants al congrés i a partir d'aquí veurem què passa, si sortim escollits o no, i si sortim, com que tenim un decàleg desenvolupat i un programa de govern de partit pels propers dos anys, doncs ens haurem de comprometre i treballar per desplegar-lo.

–¿L'autocrítica arriba tard?

–Potser sí que arriba una mica tard. Se'n va fer d'autocrítica després de les eleccions generals, i en vam fer tots, però tampoc ens va ajudar el calendari d'eleccions. Les eleccions van ser a l'abril i el comitè executiu va presentar la dimissió com a conseqüència de la derrota. Es convoca un congrés extraordinari pel juny. Al nou comitè executiu li toca, en una situació bastant complicada, preparar unes eleccions comunals de manera imminent. Són unes eleccions que es plantegen d'una manera absolutament diferent, amb una renovació absoluta de càrrecs, amb cares noves i joves a les diferents llistes, es van treballar noves propostes i nous programes electorals. El partit es va abocar amb aquell plantejament. El resultat de les eleccions comunals tampoc va ser tan bo com s'esperava, tot i que sabíem que era molt difícil, pràcticament impossible després del que havia passat uns mesos abans, poder guanyar a cap comú. El resultat també va ser complicat d'assumir i digerir, i el calendari polític tampoc va ajudar a tenir un espai serè i tranquil per poder asseure'ns i reflexionar. I es va començar a plantejar aquest nou congrés. A partir d'aquí és quan des del comitè executiu es va posar damunt la taula una renovació del partit i es va començar a introduir en els comitès directius. Potser sí que s'hagués pogut trobar el moment i segur que s'hagués hagut de fer més autocrítica, tampoc és una justificació que el calendari polític forcés a un ritme d'actuacions que no permetés al partit, com ara sí que ens ho podíem permetre –al voltant d'aquest congrés sí que tenim un espai prou allunyat d'una elecció passada per veure-ho amb una certa perspectiva històrica i també prou allunyat d'una futura elecció–, fer serenament aquest exercici d'autocrítica, d'anàlisi i veure quines modificacions s'han de fer. I això és el que ha proposat FemPS, ni més ni menys. I jo crec que hem d'estar prou satisfets d'haver posat damunt la taula tots aquests elements de reflexió, i sobretot, penso que és el més important, de posar negre sobre blanc quines són les propostes, quin és el nostre programa, què plantegem als companys com volem que el partit sigui d'aquí uns anys.

–Anem cap al futur. ¿Quina és aquesta proposta de govern del partit?¿Quin és aquest decàleg?¿Com serà el PS?

–Tots els companys del partit ja el van rebre, i de cara el congrés estem desenvolupant aquests deu punts com s'han de materialitzar. Hi ha quatre pilars bàsics d'actuació –la proximitat, l'obertura, les noves actituds i la transparència– en què es fonamenta el plantejament de futur que proposat des de FemPS. I creiem, a risc d'equivocar-nos, que aquests reptes no només són reptes que ha d'afrontar el PS, en part per la situació complicada que travessa per certa pèrdua de confiança. Ens sembla que el que està passant en l'entorn més immediat nostre és que els ciutadans exigiran cada vegada més de la classe política aquest tipus d'actuacions. És a dir, aquesta transparència en la gestió i l'obertura. Els partits han de trobar fórmules per ser molt més porosos, perquè hi hagi més intercanvi en doble sentit amb la societat, i això no es pot limitar als períodes electorals o als 15 dies de campanya. En aquest sentit, hi ha un compromís ferm per part dels membres de FemPS de diàleg amb sindicats, confederacions empresarials, cambra de comerç, associacions de caràcter social, plataformes ciutadanes, o altres moviments que hi hagi organitzats. I òbviament un partit polític ha de tenir els canals de diàleg permanents en doble sentit. Primer has d'explicar perquè defenses unes propostes, i després, aquesta explicació mateixa et porta un retorn per part d'aquestes entitats que et pot permetre millorar, modificar, rectificar el que tu estàs treballant. Penso que aquesta és una obligació i quan parlem de noves actituds entenem que la política requereix avui en dia, especialment en un context de crisi, de molta flexibilitat. És un moment de defensar els teus posicionaments i saps que has d'arribar a punts d'entesa a acords i poder establir petits pactes amb tothom: amb d'altres partits polítics, amb altres forces, tot tipus de moviments sindicals, empresarials, i això requereix, primer que siguin moltes les persones que siguin la cara política del PS, perquè tothom té el seu tarannà, cadascú té els seus àmbits de coneixement. Penso que aquest és un dels grans factors del partit, que quan la gent pensi en el PS no pensi només en un petit grup de cares o fins i tot amb una única cara, sinó que visualitzi aquest equip de persones. Aquest és un dels grans reptes que té el partit de cara els propers mesos, i el segon requereix que en el partit s'autoimposi aquesta voluntat d'entesa, que no renunciar als teus principis i valors, però saber que entre el que tu estàs defensant i el que et puguin explicar, segurament hi ha coses en les que tothom té el seu punt de raó i amb bona predisposició es troben escenaris d'entesa.

–¿Aquesta voluntat d'obertura és també el que li fa voler recuperar persones com Rosa Ferrer o Josep Dallerès que ja van deixar el partit?

–Seré molt sincer. Em pregunta per dos noms. Diria que cap dels membres de FemPS ha parlat fins al moment ni amb una ni amb l'altre. El que sí que puc dir és que després del congrés i d'un debat intern que crec que s'hauria de produir en un comitè directiu, no només amb aquestes persones que vostè planteja, sinó també amb d'altres exmilitants del partit o persones que ara puguin estar allunyades del partit o que en algun moment han plantejat la seva proximitat i no s'ha pogut formalitzar, ens hi posarem a treballar de valent. Com a mínim trobar-nos, parlar, i amb la voluntat, si és possible, de trobar espais d'entesa i col·laboració, o com a mínim de bona relació política, que em sembla que és prou important.

–Abans ha comentat que n'hi ha dels que han dit que marxaran que sap greu que marxin...

–Fem PS estem convençuts que Andorra necessita un PS fort. Després de la decepció que al meu entendre està suposant els dos anys del govern de Demòcrates per Andorra, per la seva inacció, per la seva manca de concreció política i pel desplegament molt baix del seu programa electoral, seguim pensant que el PS tenia el millor programa electoral, i en aquest sentit és evident que algunes de les baixes que el partit ha tingut i algunes de les que sembla que podria haver-hi en les properes setmanes, doncs suposen una pèrdua pel partit. A curt termini suposen una davallada no només de militants, també una davallada de pes polític del partit. Hem de veure si aquest pas enrere és per seguir anant enrere o per agafar un nou impuls.

–Quan Rosa Ferrer va deixar el partit es preveia una davallada important de militants i no va ser tant. Ara igual, tot fa pensar que hi hagi una davallada i des del desembre fins a principis d'abril hi ha hagut tantes baixes com altes.

–Sí. És una dada que ens va sorprendre, i més quan no s'ha fet cap campanya específica d'afiliacions. És veritat que tampoc és un número elevadíssim. Hi ha persones que s'estan posant en contacte amb nosaltres i tenen intenció d'aproximar-se, de parlar-ne i potser algunes d'aquestes acaben en noves afiliacions. Tampoc voldria aventurar coses que espero que es produeixin en un futur, però companys que militaven al PS i que van marxar com a conseqüència del congrés del 2011, és a dir els companys que militaven al corrent d'Esquerra Socialista, jo tinc la sensació, i en tot cas el desig i l'esperança, que alguns d'ells també tornaran.

Per a més informació consulti l'edició en paper.