PUBLICITAT

DA s'escuda en el risc de canvi de règim polític per evitar l'avortament

  • El PS acusa la majoria de fer un discurs «tremendista» i de «no tenir la certesa» de l'esdevenir
E. O. G.
ESCALDES-ENGORDANY

Periodic
Mariona González entra a l'hemicicle amb els companys del grup, ahir Foto: TONY LARA

El debat per a la presa en consideració de la proposició de llei per modificar el Codi Penal amb l'objectiu de despenalitzar l'avortament en els tres supòsits terapèutics –en cas de violació, de malformació o malaltia greu del fetus, i de risc per la vida de la mare– no va tenir sorpreses. 22 vots en contra i sis a favor. Ningú va trencar la disciplina de vot, malgrat que la consellera socialdemòcrata Mariona González demanés, principalment a les conselleres, però també als consellers, que votessin «amb consciència i escoltant la convicció»; que es demostrés que el Consell General és el segon parlament més paritari donant suport als drets de les dones; i alertant que «no podem sortir donant l'esquena als drets de les dones i debilitant el Coprincipat». Els demòcrates, en boca del cap de Govern, Toni Martí, primer i del president del seu grup parlamentari, Ladislau Baró, després, es van escudar en l'argument del «risc de canvi de règim». Un discurs que va merèixer el qualificatiu de «tremendista» per part de González, que va acusar la majoria de «no tenir la certesa» sobre la reacció del copríncep episcopal.

Va ser el Govern el primer a tenir la paraula. Martí va exposar el criteri de l'Executiu partint dels «dubtes raonables» en el marc constitucional. Tot i assegurar que «el Govern comparteix en part la motivació» de la proposta de despenalitzar l'avortament, no se li va donar suport «davant l'eventual risc de crisi institucional major». Martí va recordar que la Constitució, en el seu article 8, protegeix totes les fases de la vida, i que això es conseqüència del compromís que va agafar el constituent davant el copríncep episcopal per evitar «un conflicte insuperable» entre la figura de bisbe i la de copríncep. Així, va assegurar que s'havien de «ponderar les legítimes motivacions i les conseqüències institucionals», i en aquest cas tenen un major pes les segones.

Des de la bancada socialdemòcrata no es veu així. González va reiterar que la de despenalitzar l'avortament en els tres supòsits terapèutics «no és assimilable a un plantejament avortista», i que es tracta de respectar la llibertat de la dona i de respondre a les repetides recomanacions d'organismes internacionals.

En relació al possible conflicte amb el copríncep episcopal, la socialdemòcrata va afirmar que «totes les institucions, sense excepció, estan al servei de la ciutadania, i aquesta és la seva raó de ser». Així, cridava al «respecte i la confiança en les institucions», que tenen «l'obligació» de donar resposta a la ciutadania. I la demanda de despenalitzar l'avortament és recolzada per un ampli sector de la societat. A més, va insistir que la Constitució preveu mecanismes per fer compatibles els drets dels uns i el respecte als altres.

D'aquesta manera demanava al Govern «que no faci de Tribunal Constitucional» i demanava als consellers de votar «amb consciència i escoltant la convicció».

El tercer en intervenir va ser Baró, que va tornar a posar damunt la taula les actes de la comissió tripartita que es va encarregar de la redacció de la Constitució. Després de defensar «l'excepcionalitat» del redactat de l'article 8 de la Carta Magna, i d'assegurar que la «sensibilització de la població és compartida pel grup demòcrata», va expressar la «radical preocupació per la desconsideració gairebé olímpica» a l'article constitucional en qüestió del grup de la minoria. Baró va atribuir aquesta «desconsideració» a cinc possibles raons: el desconeixment de les qüestions constitucionals –que va descartar–; a la «ingenuïtat i al gust pel risc»; al «desig» d'establir un nou règim polític; «una fugida endavant quan el panorama socialdemòcrata no es defineix per l'harmonia»; i la legítima convicció que cal despenalitzar l'avortament, que seria «compartida si es tingués la certesa que no hi hauria canvis radicals» del marc institucional.

Baró va reconèixer que no tenen «la certesa absoluta» que hi hagi d'haver un trencament i canvi de règim polític, però «sí la sospita raonable i fonamentada». Així, va assegurar que modificar el Codi Penal en aquest sentit implicaria obrir un procés constituent, i «no tenim ni la intenció, ni el mandat, ni la legitimitat». I a més, «només ens faltaria això», considerant que aquest debat no està prou madur. Finalment, va afirmar que «aquest joc ara no toca. No jugarem a aquesta ruleta russa».

Tot plegat va dur González a qualificar el discurs de «tremendista», i Baró a defensar-se dient que era «realista».

INVALIDACIÓ DE L'ARTICLE 50 / El president socialdemòcrata, Jaume Bartumeu, va demanar fer una explicació de vot, en la qual va assegurar que «no votar la presa en consideració d'aquesta proposició de llei sí que té una repercussió de primera magnitud en l'estructura institucional d'Andorra: avui s'ha invalidat l'article 50 de la Constitució. A partir d'avui el Consell General només podrà exercir la potestat legislativa si els Caps d'Estat no manifesten el seu dret de veto».



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT