• El cantautor va tancar ahir el cicle escaldenc amb un tast del nou disc

Leiva, a la plaça Coprínceps, en l'assaig previ al concert d'anit a Escaldes Foto: TONY LARA

Al 2010 va donar la campanada amb Mi cabeza desordenada, tros de tema que va donar títol al primer disc de Patxi Leiva. Tres anys, centenars de concerts i milers de quilòmetres després, el cantautor torna a tenir una cançó per somiar en l'infinit i més enllà: es titula Mantis religiosa i a alguns els sonarà més per l'enganxós crit de guerra, l'«Ulerelelelelelee» amb què arrenca de forma prometedora, per agafar de seguida l'oient de l'orella i no deixar-lo anar fins quatre minuts més tard. D'acord, no és una estricta novetat i de fet ja la va cantar l'estiu passat a Escaldes, però ahir al vespre hi va tornar en el concert de clausura de Músiques del Món i que caram, Leiva ha trobat un filó. Busquin-la al Youtube i després ens ho diuen.

Ell ho sap i Mantis religiosa –un mig temps que de vegades rumbeja i d'altres se'n va (breument) de passeig pel Carib– serà el single del pròxim disc, el segon, que té entre cella i cella i que si es compleix el calendari –i reuneix pel camí els 15.000 euros que necessita– arribarà al mercat per la campanya de Nadal. Ara només falta que la sàpiga embolicar amb una dotzena de temes a l'alçada, i tenir després les miques de sort –i de constància– que ha demostrat que se sap treballar com pocs en el nostre racó de món (artístic). Al concert d'ahir en va oferir un tastet: a Mantis religiosa – «Si no estás tu, me perderé como una gota de sudor entre tu escote»–hi va afegir El ritmo, una altra vella coneguda, i Respira,nova de trinca i quasi, quasi inèdita. La resta del repertori, fins a la quinzena de títols, el va repescar de Mi cabeza desordenada.

El cert és que el 2013 ha sigut l'any Leiva: una trentena de bolos –la tercera part dels quals, al nostre trosset de Pirineu. A Leiva l'hem vist aquest curs a tot arreu, des del Dia contra la violència masclista fins a la primera edició del cicle Encants d'autor, les Nits d'estiu als museus, el cartell d'Art&Vi al Park Hotel, i anar fent. Una ubiqüitat que podria arribar a embafar però que ell assumeix amb realisme: «En els temps que corren, tocar mai no pot ser dolent, i si vius d'això –com és el cas– tocar significa menjar». El d'ahir a Coprínceps, a més, va ser l'últim bolo al país fins que torni a l'estudi i al Nadal surti el nou disc –diu que no ho té decidit, però què s'hi juguen que es dira Mantis religiosa? Així que ara no es posin llepafils, perquè el trobarem a faltar. I un últim consell: busquin la mantis de Patxi al Youtube. Fliparan. H

Per a més informació consulti l'edició en paper.