• L'exempció de l'IAE es rebaixarà a 24.000 euros amb la desaparició d'aquest impost

Si l'exempció de 40.000 euros va com anell al dit a les parelles subjectes a un sou o a l'exercici per compte propi d'un sol membre, també és cert que els solters ho tindran més cru que els casats o aparellats si perceben un sou de 40.000 euros anuals o si la seva empresa assoleix aquests beneficis. I és que tot i que puguin deduir 24.000 euros, sempre els tocarà pagar 800 euros d'impost –el 5% de 16.000 euros–a menys que puguin deduir coses com ara 1.000 euros anuals per la compra d'un habitatge o 5.000 euros per les aportacions que facin a un pla de pensions. Amb les deduccions d'aquests dos exemples, els 16.000 euros imposables es convertirien en només 10.000 i la contribució del solter passaria de 800 a 500 euros. Val més això que res. Sigui com sigui, el solter sempre acabarà pagant mentre que el casat potser no. Els autònoms podrien tenir interès en casar-se i perquè no, tenir fills encara que els temps s'anuncien difícils, perquè en desaparèixer l'IAE també desapareix l'exempció de 40.000 euros, que per a l'IRPF es converteix en 24.000 euros i l'aplicació del tipus reduït del 5% fins a 16.000 euros. A partir d'aquí les deduccions sobre la base tributària poden fer variar la quota de l'impost, però el cercle es va tancant.

La voluntat del Govern és que tothom pagui en funció de la seva capacitat econòmica, no és el mateix guanyar 24.000 euros a l'any que guanyar-ne 300.000. No obstant això, l'aplicació de l'impost neix amb certes diferències que no es poden aplicar a aquest principi, sinó que més aviat poden ser atribuïbles a factors circumstancials ben allunyats dels ingressos reals de les persones i de la seva capacitat de contribuir a les arques públiques. El projecte de llei vol simplificar-ne l'aplicació per fer-lo àgil a l'obligat tributari i a l'Administració, però ja se sap que encara que no siguin volguts, en això dels impostos sempre hi ha paranys.

Per a més informació consulti l'edició en paper.