• La mesura afectarà les llars on un dels conjugues no treballa o guanya menys de 12.000 ? l'any

L'agència tributària del ministeri de Finances a la baixada del Molí Foto: tony lara

El reglament d'aplicació de la llei de l'impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF), inclourà figures com la declaració conjunta o separada per a les parelles o matrimonis. I és que el projecte de llei conté una exempció de 40.000 euros per a les famílies, en les quals un dels conjugues no té salari o si el té, aquest és inferior a 12.000 euros anuals. Això vol dir que el membre de la parella que guanyi més haurà de fer una declaració a finals d'any –haurà de produir-ne la prova– perquè se li retorni l'impost que l'empresa li haurà retingut en la declaració a la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS). Per a la resta, la qüestió de fer una declaració conjunta ni es planteja quan es tracti de sous de fins a 24.000 euros, perquè estan exemptes per separat. I això no seria el cas si s'agrupessin i sumessin una renda de 48.000 euros, que implicaria una declaració positiva encara que s'hi apliquessin algunes de les deduccions que recull la llei sobre la base de tributació. Val a dir també, que no és el mateix restar de la base de tributació que deduir de la quota de l'impost.

No obstant això, sempre hi poden haver variables que justifiquin la declaració a finals d'any. Tal i com va explicar el ministre de Finances, Jordi Cinca, «la situació de les persones pot haver canviat». I és que durant l'any l'obligat tributari pot ser mare o pare, o tenir de sobte un avi a càrrec, cosa que no es tindrà en compte a l'hora de fer-li la retenció. Cinca va argumentar que «els que sí hauran de fer una declaració a finals d'any només seran els que durant l'any hagin canviat de situació i que això hagi fet que el que se'ls hagi retingut no correspongui al què se'ls hauria d'haver retingut en realitat». El ministre va posar com a exemple el naixement d'un fill que «dóna dret a una deducció, cosa que farà que se'ls hagi de retornar diners». Però, també va incidir en el cas contrari argumentant que «un ingrés no regular pot provocar una declaració positiva perquè l'empresa no haurà declarat aquest ingrés extraordinari, que potser no ve ni de la feina».

totes Les reduccions/ L'entrada en vigor de l'IRPF no serà tan senzilla com es voldria, tot i que el Govern ha buscat una formula per evitar rebre 40.000 declaracions de cop, assimilant la declaració de les rendes del treball a la declaració que fa l'empresa a la CASS, o la declaració de les rendes de l'estalvi a través de la pròpia entitat bancària. Amb tot, la desaparició de l'Impost sobre la renda de les Activitats Econòmiques (IAE) prevista per l'1 de gener del 2015, data en què també entrarà en vigor l'IRPF, suposarà algun maldecap més a l'Administració i a l'obligat tributari, tot i que la llei de l'IRPF preveu que les persones que tinguin bases de tributació negatives o deduccions pendents en l'IAE podran compensar-les o aplicar-les en la liquidació de l'IRPF. O sigui que si l'Administració Tributària encara no els ha retornat els diners que han pagat de més, podran restar-los de la declaració del nou impost.

D'altra banda, els contribuents poden deduir de la base imposable 750 euros anuals per fill a càrrec menor de 25 anys i 750 euros anuals més, per persona major de 65 anys a càrrec. Aquesta deducció s'incrementa amb un coeficient de l'1,5 si la persona a càrrec té limitacions físiques o psíquiques, o sigui fins a 1.125 euros. La llei preveu altres deduccions per inversió en habitatge (fins a 1.000 euros anuals), aportacions en plans de pensió privats (fins a 5.000 euros), i una suma indeterminada per les pensions compensatòries a favor del cònjuge i anualitats per aliments a excepció de les que es fan en favor dels fills (ja desgraven) d'acord amb la legislació civil aplicable. Cal saber que en el cas que una parella faci declaració separada, ni els fills ni les altres persones a càrrec –o altres deduccions compartides, pis, estalvi– podran ser deduides dues vegades sinó que es calcularà la part proporcional a deduir de cada declaració per separat.

Per a més informació consulti l'edició en paper.