• El Sant Julià es proclama campió i jugarà la segona competició continental després de dos anys en blanc

Plantilla, cos tècnic i directius del Sant Julià celebrant el títol de campions de la Copa 2014, ahir a l'Estadi Comunal Foto: ÀLEX LARA

Dos anys feia que el Sant Julià no es classificava per a Europa. Dos anys en blanc, desèrtics. Ahir, per fi, es va acabar aquest malson, ja que l'equip que dirigeix Raúl Cañete es va imposar en la final de la Copa Constitució per 1-2 al Lusitans i per tant tornarà a jugar una competició internacional de clubs aquest estiu, la UEFA Europa League, cita que es perdran els de Vicenç Marquès.

Va sorprendre el conjunt lauredià amb un 5-4-1 i Mejías en la punta d'atac. Sense Robert Vila ni Peppe, que van marxar al mercat d'hivern, ni el lesionat de gravetat Kiko i sense recanvis a la banqueta –només tenia el porter Rivas, que va haver d'entrar en el minut 83 per jugar de punta en substitució del lesionat Muñoz– i no li va sortir malament. L'estratègia de defensar, defensar i defensar, i encomanar-se a una acció aïllada va sortir rodona.

UN DOMINA, L'ALTRE MARCA / El Lusitans va tenir la pilota des del primer moment davant un rival que pràcticament no va sortir del mig del camp. Les ocasions, però, es van fer esperar. L'amenaça dels de Vicenç Marquès va iniciar-se en la pilota aturada, mitjançant dues faltes laterals a cama canviada que va xutar l'esquerrà d'or Luis en el primer quart d'hora i que va neutralitzar Coca. Amb molt finalitzador però sense arquitectes, el Lusitans no trobava forats i en el minut 29, en un córner, Mejías la va posar al punt de penal i Varela va rematar de cap picant-la a dins, lliure de marca.

Casualitat o no, amb el 0-1 el Lusitans va pujar una marxa, liderat per l'incombustible Cristian Martínez. L'internacional tricolor va trencar el fora de joc al minut 34, va aguantar la pilota al punt de penal i la va cedir a Baixinho, qui entrava sol per la dreta però va rematar de primeres fora. Dos minuts després va cedir a Luis a la frontal i aquest va xutar ras a les mans del meta lauredià. Al 38 de nou Cristian Martínez va trencar per l'esquerra rebent una assistència en llarg de Gonçalves, però Coca va treure una mà prodigiosa al primer pal per evitar l'empat.

En la represa no va variar res. Al Sant Julià li funcionava la defensa. El Lusitans havia espavilat el quart d'hora previ al descans. No calia. En uns deu primers minuts bojos, els de Cañete van estar a punt de fer el segon en una triangulació entre Fabio, Aguilar i Mejías, qui va rematar fora per ben poc. En la següent acció, al minut 50, el Lusitans va gaudir d'una falta lateral idèntica a les dues del primer quart d'hora de partit i Luis va optar per penjar-la al segon pal on esperava Zé Carlos tot sol per empatar de cap.

SENSE TEMPS PER ASSABORIR L'EMPAT / Semblava que el partit donava un gir radical. Que qui dominava anava camí de remuntar... Però va aparèixer Fabio amb una excel·lent jugada individual per banda esquerra; va córrer com 30 metres perseguit per tres jugadors, es va aturar al punt de penal i la va cedir a Aguilar, que la va creuar rassa a la dreta de Ferran Pol, venut, fent l'estàtua. Inesperat: 1-2.

Un cop moral que va deixar el Lusitans pràcticament groggy i sense recursos. Coca no va tornar a tenir feina fins ja fins el final.

COCA EVITA LA PRÒRROGA / Era el minut 83 i en una pilota penjada a l'àrea a la desesperada, Cristian va controlar a la línia de fons i va fer una passada de la mort que va rematar de primeres Zé Carlos i de segones Rafa Brito, però entre el porter i un mar de cames lauredià van salvar l'empat. Ocasió claríssima que volava. Tan clara com la rematada de cap de Víctor Hugo al minut 94 que l'MVP de la final, Coca, va aturar per impedir la pròrroga. Va ser ell o el rosari, la foto del Papa i la de Don Bosco que portava Cañete a la seva butxaca. Necessitava un miracle per aconseguir el seu primer títol al futbol andorrà i ja el té; Europa torna a ser una realitat per al Sant Julià.

Per a més informació consulti l'edició en paper.