Els funcionaris al ple de la presa en consideració del projecte de llei de creació del pla de pensions Foto: TONY LARA

Tot i que els funcionaris van demanar als grups parlamentaris que el fons dels complements de jubilació fos gestionat per la CASS i que esmenessin el text del projecte de llei qualificada de creació del pla de pensions de la funció pública, no és evident que la CASS vulgui ni pugui assumir-ne la gestió. El president de la comissió legislativa de Finances, el conseller demòcrata, Martí Salvans, es va felicitar de la presa en consideració del projecte de llei el passat dijous 18 de setembre, i va explicar que «s'hi han presentat 52 esmenes, 26 de DA i 26 del PS». I va afegir que «els funcionaris ens han demanat que el fons pugui ser gestionat per la CASS, una altra cosa és que la CASS ho vulgui, i que reuneixi els requisits que estableix la llei per fer-ho».

I és que la CASS com qualsevol altra gestora haurà de presentar-se a un concurs públic per poder gestionar el fons. Tal com diu el text a estudi, el fons pot ser gestionats per qualsevol entitat financera, ja sigui una gestora de fons o companyia asseguradora especialitzada per gestionar aquest risc, «ja sigui nacional o estrangera, però habilitada per poder treballar a Andorra», va precisar Salvans. Els diners del fons però, seran dipositats a Andorra, «no poden sortir del país», va puntualitzar i va insistir en que el model actual era inviable.

També va afegir que «no es pot pretendre que allà on no arriba la CASS, arribi el Govern sense que els funcionaris facin la més mínima aportació». Salvans va matisar que «tant de bo hagués estat assumible però no ho és, i menys encara a llarg termini, perquè arribarà un moment en que es posarà en dubte el pagament de les pensions».

El conseller demòcrata va exclamar: «Aleshores quin favor fas a les persones mantenint un sistema que té caducitat!». Per això, va continuar defensant les virtuts del projecte de llei. «Jo no demanaria res més que la resta de ciutadans també podessin tenir un pla de pensions com el de la funció pública, perquè el sistema de pensions públic arriba fins on arriba».

el pla / Salvans va prosseguir dient que «de cara al funcionariat calia fer dues coses, d'una banda donar pervivència al sistema de pensions complementàries i de l'altra que tingués un cost que fos assumible per a l'Estat». I va defensar que «a partir d'aquí es donen la mà, el Govern i els funcionaris per començar a estalviar i agrupar tots els col·lectius sota un mateix paraigua, creant el fons de pensions de la funció pública, on la primera regla és l'aportació definida».

L'aportació definida vol que cada funcionari decideixi què hi vol aportar mensualment, però també pot engruixir la seva jubilació amb aportacions extraordinàries. Salvans va precisar que «hi pot aportar l'1% el 2% o el 3% del salari mensual i el Govern per la seva banda, hi aportarà el mateix percentatge. Pot aportar-hi més, però el Govern es limitarà a anar fins al 3%». Altra modificació important que DA inclourà al text definitiu és que la comissió de seguiment del fons estarà integrada per 12 membres, quatre del Govern i vuit que seran representants dels treballadors. La comissió vetllarà per la gestió del fons en base als criteris que fixa la llei. Són diners que no són del Govern sinó que són dels funcionaris i per això, creiem que són ells qui els han de gestionar, evidentment si necessiten consell el tindran», va concloure Salvans. A tot això, cal afegir que la voluntat dels demòcrates és que els funcionaris puguin percebre el 60% de la mitjana salarial dels últims 15 anys cotitzats, mentre que el ministre de Finances i de la Funció Pública, Jordi Cinca, havia anunciat que seria el 60% de l'últim salari cotitzat.

Sigui com sigui, la pensió del funcionariat no serà gens menyspreable tenint en compte que la pensió de qualsevol treballador del sector públic no excedirà mai el 50% de la mitjana dels salaris percebuts en 40 anys. Així, tal com va explicar en més d'una ocasió el ministre de Finances i de la Funció Pública, els funcionaris «continuaran tenint una situació molt bona. I en tot cas el que no es pot deixar de dir és que l'Estat amb diner públic, continuarà destinant moltíssims diners, no només a pagar la nòmina dels treballadors, sinó en assegurar-los una jubilació per sobre de la que els donaria la CASS».

el cost / A partir de l'any que ve el Govern començarà a cobrir els drets adquirits pels funcionaris en quant a la seva pensió de jubilació. Són 280 milions d'euros que haurà de proveir en 20 anys i a més a més, hi afegirà la mateixa cotització que faci cada funcionari mensualment, fins a un màxim del 3% del salari. Fins al 2035 i per costejar la desaparició del règim actual, el Govern haurà d'aportar al fons com a mínim 14 milions anuals als quals afegirà la cotització, o sigui que l'aportació global se situarà entre els 14 i els 15 milions d'euros anuals. Una partida que Cinca ja té prevista en els pressupostos de l'any que ve. H

Per a més informació consulti l'edició en paper.