Hi ha un tipus de corrupció política particularment letal per a les nacions: el de la incompetència. No només es roba apoderant-se per la patilla del que al comú pertany mitjançant les mil i una modalitats que bona part dels nostres polítics han vingut practicant, sinó que es roba també cobrant un dineral per un treball que no se sap fer i que , en conseqüència, es fa malament o no es fa. A aquest tipus de corrupció, tolerada i fins ben vista per les lleis que els propis polítics incompetents promulguen, pertanyeria l'acció, la inacció més aviat, de l'actual Govern, que està aconseguint el seu cim, si és que en això de la política hi ha cims, en el maneig de l'assumpte català, és a dir, del moviment independentista de Catalunya.

Rajoy, un home probablement astut, un home de partit, ni està en la política ni se l'espera, la qual cosa, tenint en compte que cobra com a president d'un Govern que fa el que li dóna la gana gràcies a la majoria absolutíssima que l'hi permet, no deixa de ser dramàtic per a un país, Espanya, aclaparat per una porció de problemes polítics cronificats i endèmics que requeririen de gent amb lucidesa, vocació, qualitat, ofici i ànim per, si més no, enfrontar-s'hi. Rajoy està a les antípodes, per formació i caràcter, d'això, de manera que quan es topa amb algun conflicte, és a dir, quan no ha pogut eludir-lo i es dóna de cara amb ell, recorre a l'únic que, en puritat, sap fer, ja que constitueix l'essència de la seva astúcia: res. Lamentablement, la seva incompetència política no repercuteix en el seu compte, sinó que ens arrossega a tots i arrossega el país.

El de l'amenaça de secessió de Catalunya, divorci de l'Espanya que Rajoy representa més aviat, és un tros de problema polític, de manera que la seva solució només pot ser política, entenent aquesta no com el roí ofici de comissionistes, ganduls en què l'han convertit, sinó com l'art de la pau, la convivència, la negociació i el diàleg. Rajoy no sap, la política li bloqueja i contrària perquè desborda les seves qualitats i els seus coneixements, i tracta el transcendent assumpte com si fos una qüestió d'ordre públic. La corrupció dinerària ens va robar el present, i la de la incompetència política podria deixar-nos sense futur.

Per a més informació consulti l'edició en paper.