• El CSJ presenta l'adopció d'un dels sistemes més eficients d'Espanya

Antoni Aleix, Enric Casadevall i Jaume Sansa , a la presentació a la seu del Consell Superior de la Justícia, ahir Foto: EL PERIÒDIC

Potser perquè Enric IV rei de França i Navarra, també va ser el primer sobirà francès que va ser Copríncep d'Andorra; el cas és que la Comunitat Foral de Navarra va cedir a Andorra el programari informàtic de la seva Administració de Justícia de manera totalment gratuïta. La simpatia per Andorra va tornar a funcionar, i els governs navarrès i andorrà van arribar a un acord perquè l'Administració de Justícia andorrana pogués adaptar el programari per un preu de ganga,tenint en compte les estimacions que havia fet amb anterioritat la consultora Deloitte.

I és que segons l'estudi de la multinacional, informatitzar els tribunals andorrans havia de costar prop de quatre milions d'euros al Govern d'Andorra. Mentre que ara, només li ha costat poc més de 400.000 euros, «el 10% del que ens havien pressupostat», va explicar ahir el president del Consell Superior de la Justícia (CSJ), Enric Casadevall. I va afegir que és així perquè «només ens cobren la instal·lació i l'adaptació del programari als nostres tribunals, que tenen alguna instància diferent com ara el Tribunal de Corts». Casadevall va reiterar que Andorra no havia pagat drets per un programari que havia costat nou milions d'euros a la Comunitat navarresa.

El recorregut del combatent

El president del CSJ també va voler explicar tot el procés d'adjudicació que finalment va desembocar en un conveni de col·laboració i d'intercanvi de savoir faire i eficiència, en lloc d'una adjudicació milionària a una empresa privada. I va recordar que l'empresa navarresa que ha instal·lat i adaptat el programari a Andorra, és una empresa de capital 100% públic. «És com si ens demanessin el programari de facturació de FEDA per aplicar-lo al seu operador públic», va matisar Casadevall, que va exposar el llarg recorregut que el CSJ va emprendre el 5 de gener del 2012, amb la primera visita a la Cour d'Appel de Toulouse. Va seguir la visita al Tribunal dels Drets Humans d'Estrasburg, on «vam descobrir un sistema únic i impressionant però difícil d'adaptar perquè ells només tenen una instància», va precisar. Després va començar el periple per les diferents audiències i jutjats de diferents autonomies espanyoles, València, Madrid, Catalunya, el País Vasc i Navarra. Casadevall va matisar que «des de les primeres visites ens vam adonar que Espanya anava una mica més avançada en aquest tema que no pas França».

Tornant als números, el preu convingut per la implantació del Sistema de Gestión de Justíca AVANTIUS és de 434.563 euros, dels quals 233.358 són per a la parametrització bàsica i 201.205 per a la parametrització específica. Segons, les estadístiques del Consejo General del Poder Judicial (CGPJ), Navarra registra una durada mitjana en la resolució d'assumptes civils de 4,6 mesos, una de les més curtes de l'Estat veí. I també taxes d'assumptes pendents i de congestió molt inferiors a la mitjana de l'Estat. Casadevall va argumentar que «no dubtem que això sigui degut a què tenen bons jutges, però segurament també perquè tenen un sistema informàtic eficient».

Seguretat

Casadevall va insistir en les mesures de seguretat del sistema, preses durant al instal·lació, el funcionament i el manteniment posterior, que costarà 123.000 euros el 2015, 82.000 el 2016 i entre 65.000 i 100.000 el 2017, a més d'una partida per a millores i adaptacions d'entre 75.000 i 100.000 euros més. Així, els servidors i tota la infraestructura tècnica de l'Administració de Justícia, inclòs el servidor amb base de dades, estan en territori andorrà. La confidencialitat del sistema s'assegura amb clàusules de confidencialitat i mesures tècniques per evitar intrusions. «Els tècnics no han tingut mai accés a les dades d'altres sistemes de l'Administració de Justícia», va explicar Casadevall que va afegir que «la posada a punt del programari s'ha fet en un entorn de proves sense cap dada real». A més, va anunciar auditories de seguretat cada dos anys, començant l'any que ve.

Per a més informació consulti l'edició en paper.