• L'aler basc té el genoll perfecte i ahir va començar a entrenar al mateix ritme que els seus companys

Asier Zengotita assegut en una cadira a la pista del Poliesportiu d'Andorra, presenciant un entrenament dels seus companys Foto:TONY LARA

Asier Zengotitabengoa ha deixat enrere, per fi, una lesió al genoll per la qual va passar per quiròfan al juliol que ha condicionat la primera temporada que milita en un equip de la Lliga Endesa. L'aler basc no juga un partit des de l'abril. Uns set mesos. Però ja té el genoll perfecte, fort, preparat per sessions exigents i ahir es va incorporar a la dinàmica de grup i va poder entrenar al mateix ritme que els seus companys.

A nivell esportiu, la situació per a ell no és encoratjadora. Sabia que operant-se no podria fer la pretemporada i a sobre Joan Peñarroya el va convidar a buscar-se equip. En poques paraules, no comptava amb ell. Amb la lesió difícilment podia marxar però l'emparava un contracte de dos anys que va signar quan va arribar per jugar la campanya 2013-2014, la de l'ascens a l'ACB.

«Està molt animat, després de sortir d'una lesió de llarga durada», va indicar Peñarroya al respecte. És una incògnita si podrà entrar en la convocatòria per al partit de diumenge al Poliesportiu contra el València però en aquest aspecte, el tècnic va ser clar i directe. No ha canviat la opinió de llavors de que no compta amb ell i així ho va transmetre, això sí, sense tancar cap porta a un canvi d'opinió: «Sap el paper que té i el que pot tenir. No juga des de l'abril, ara està en una altra categoria que és nova per a ell, amb un altre ritme i molts jugadors en la posició que ell ocupa».

Ara que hi ha Bivià per suplir la lesió de Sada, es pot dir que Peñarroya té amb el mateix número de jugadors –onze– amb què comptava des del primer dia. Amb tot, es referma en què Zengotita ho tindrà difícil per tenir minuts en els partits: «És jugador del nostre club i com a tal el tindré en compte. Una altra cosa és la incidència que pugui tenir en el joc però jo treballo amb tots els jugadors que tinc a disposició». Ell, malgrat la seva situació, sempre ha estat al costat de l'equip. Se l'ha pogut veure en els entrenaments i en els partits. No pot exercitar-se ni jugar, però aquesta actitud no deixa de demostrar compromís.

ROMÁN, EN HORES BAIXES / Un altre al qual tampoc no li han sortit bé les coses al MoraBanc és al mexicà Roman Martínez. Venia del Soles de Mexicali, on feia 14,2 punts per partit i 4,6 rebots, números molt similars a quan estava a l'Universitat de Nuevo México. Aquest any, en vuit partits de lliga té una mitja de 3 punts per partit i 3 rebots.

Evidentment el seu rendiment no és per tirar coets i Peñarroya no va amagar que pot donar molt més, però va deixar clar que no té cap culpa de la derrota a Tenerife: «Després d'aquest partit, individualitzar és injust. El resultat no té res a veure amb cap jugador. Treballa com el que més però en els partits no està rendint com voldria ell ni com considerem nosaltres que pot fer. Estem tocant diferents tecles per veure si millora, però està lluny del que és». Entre les tecles, el tècnic va detallar: «Es tracta de buscar-li situacions per trobar-se còmode, canviem les seves rutines... A dia d'avui no ens en sortim. Però insistirem».

L'IRREGULARITAT DE BETINHO / Una explicació similar ha trobat el tècnic per definir les actuacions de Betinho, capaç de debutar al Martín Carpena de Màlaga amb un partidàs –23 punts i 25 de valoració en 27 minuts– o davant l'Herbalife –23 punts en 31 minuts i 19 de valoració– o de passar totalment desapercebut com va succeir a Tenerife –4 punts en 22 minuts, 0 de valoració– fa només tres dies. Qüestionat per la irregularitat del portuguès, Peñarroya va opinar: «És nou a la Lliga Endesa i està en el camí [per ser regular]. Això es guanya amb temps, experiència, coneixent la competició... I nosaltres en això no anem sobrats».

«JUGANT BÉ probablement perdrÍem» / Obviament, tot i que ja havia parlat després del partit a Tenerife sobre la derrota per 83-56, ahir el tècnic egarenc va tornar a fer una valoració, més en fred. I el que va fer és, d'una banda, recordar el gran equip hi havia davant: «Guanyar fora costa molt. Tenim només dos jugadors amb prou experiència a l'ACB i això requereix el seu temps. No són excuses, perquè hem de jugar millor, però és que si anem a Tenerife i juguem bé, probablement també perdrem».

I de l'altra, no amagar la mala imatge dels seus pupils, que es van quedar en només 56 punts i, cosa molt poc habitual en el bàsquet, va capturar menys rebots defensius que el Tenerife ofensius: «Va ser un mal partit perquè no vam fer el que acostumem. Per això és una derrota amb sensacions diferents a les altres. Nosaltres no podem fer partits d'aquesta mena perquè a banda de no tenir opcions marxem amb la sensació que no em obligat el rival a guanyar».

Per a més informació consulti l'edició en paper.