• Purito Rodríguez posarà nom a la base de l'Sprint Club el pròxim any H Ell i el seu company Ángel Vicioso parlen de ciclisme, del passat i del present, de gustos i entrenaments, en una improvisada tertúlia

Purito aconsella la jove Íngrid Torres el passat 16 de novembre, a Vic, en la Copa Catalana de ciclocross Foto: EL PERIÒDIC

Les escoles de ciclisme es fonamenten en els clubs. Aquests decideixen si creen o no aquesta secció, sempre depenent del nombre de nois i noies que hi vulguin participar. A Andorra la situació no sembla ser la millor perquè de canalla, n'hi ha poca, però amb tot l'Sprint Club, l'Agrupació Ciclista i juntament amb la Federació, aposten per un Campionat d'Andorra que s'intenta que vagi creixent. Amb aquesta política, Emili Pérez, president de l'Sprint i amic del professional Joaquim Purito Rodríguez, ha estat parlant amb el corredor del Katusha per intentar donar-li un impuls a l'escola posant-li el nom del ciclista català.

Així ho va anunciar Purito dijous al vespre durant la presentació del llibre Cuentos del Tour, moment que va servir per una tertúlia de ciclisme amb el de Parets i el seu company Ángel Vicioso. «Els que més gaudeixen amb tu són els ‘nanos', per ells és gaudir i jugar, mentre que els professionals pensen que el ciclisme és més un treball que un hobby», diu el resident, que confirmava que Pérez li va proposar «la possibilitat d'ajudar l'escola, i l'any que ve l'Escola de l'Sprint Club es dirà Escola Purito Rodríguez perquè els xavals s'enganxin». Frena una mica, però, Pérez: «És un projecte». El president del club confirmava que l'escola «ha anant pujant», tot destacant el paper de l'Agrupació i de la FAC «en fer que el Campionat d'Andorra tiri endavant i hi hagi més canalla». Així mateix, reconeix que encara no sap el nom concret, tot i que el ciclista del Katusha serà qui el doni. «Intentarem ajudar», afirma Purito, «a fer curses i apropar els ‘nanos' de les escoles al club perquè Emili està fent una feina molt maca i si puc ajudar estaré al seu costat».

El mateix Purito aprofita que ara està de descans per fer alguna visita a alguna competició amb nens. Ja va ser el passat 16 de novembre a Vic, on es va disputar una prova de la Copa Catalana de ciclocross i que va comptar amb la jove promesa andorrana, Íngrid Torres, a qui va donar alguns consells.

«No tenim data de retirada»

Mentre aquest tema esclatava, Purito i Vicioso van ser interrogats sobre diverses qüestions, i alguna perla va caure. «Ara mateix estem vivint, tant Ángel com jo i altres corredors de l'equip una segona joventut, a vegades pensem en la retirada, però no tenim data», va dir Rodríguez. I és que Purito espera estar encara alguns anys al màxim nivell, i entre altres coses ja pensa en el Tour del 2015, amb molta muntanya, sense gaire cronos: «Crec que tenim una oportunitat de fer-ho molt bé, no sé si de guanyar-ho o de repetir podi, però hem d'aprofitar les oportunitats que ens queden».

Però el resident també va parlar del futur del ciclisme, com l'escassa esponsorització que hi ha al ciclisme espanyol amb només un equip ProTour –Movistar–: «Crec que ha estat un problema global de la crisi. El ProTour en el seu moment va fer una mica de mal en els equips petits». Vicioso, per la seva part, opinava: «Fa vuit o deu anys hi havia deu o dotze equips i ara només un, CaixaRural i algún Continental i és una pena perquè amb el nivell que hi ha es podria fer equip».

La tertúlia va derivar en l'amor de Purito «pel Giro i la Vuelta», més que pel Tour –«No sóc un enamorat del Tour, en la Vuelta i el Giro miren més pels corredors, et pregunten pels hotels, pels trasllats... és un ciclisme més familiar, més personal»–, tot assumint que la ronda francesa és la cursa de les curses i hi serà.

També es va fer una ullada al passat del corredor de Parets, al Mundial perdut a Florència –«a vegades crec en el destí», va dir– i a l'època amb el Caisse a l'ombra d'Alejandro Valverde: «Vaig gaudir molt fins 2009, quan al Giro em vaig donar compte que havia d'arriscar perquè estava en un nivell a prop d'Alejandro». I va fitxar pel Katusha per ser cap de fila i agafar galons que tot ciclista busca. Com aquells joves que poden sortir de la base.

Per a més informació consulti l'edició en paper.