En les dues darreres legislatures la cartera d’esports ha posseït un rang de secretaria d’estat, i no de ministeri. Amb la confecció del nou Govern en marxa, tot fa indicar que seguirà mantenint-se el format, depenent de forma directa del cap de Govern. Les federacions nacionals veuen amb bons ulls que se segueixi amb el sistema, tot i que algunes entitats consideren que poder comptar amb un ministeri que se’n faci càrrec podria significar donar-li més rellevància, comportant que pugi un grau que permetria igualar-lo amb altres estaments amb més tradició ministerial. 
 

De forma general els màxims representants dels ens mantenen una línia de satisfacció amb un secretari d’estat d’Esports com a interlocutor davant les seves pròpies necessitats. «Fins ara hem tingut una relació fluïda amb el Govern d’Andorra», exposa Xavier Vilasetrú, president de la Federació Andorrana de Rugbi, admetent que «tal i com funciona actualment ens sentim còmodes i esperem que sigui igual». Un cop es conegui la persona que s’encarregarà de l’esport del país «demanarem per conèixer quina és la forma de treballar» que mantindrà. Amb una secretaria, com l’actual, «hem pogut treballar junts i parlar. Alguna vegada ha sorgit algun problema, però sempre els hem pogut arreglar».
 

Des del futbol tampoc no hi ha problema en l’elecció. «Tot va bé sempre que sigui pel bé de l’esport i sigui positiu per al seu desenvolupament i ajudi a les federacions i els clubs», assenyala Victor Santos, màxim dirigent de l’ens. El del ciclisme, Gerard Riart, es pronuncia d’una forma similar: «Com funciona actualment ja ens va bé. És important que hi hagi una comunicació directa i fluida». El de l’esquí, Albert Coma, considera també que amb un rang o un altre «és igual. Al cap i a la fi no canvia res d’una manera o una altra. El funcionament actual és bo i fàcil». 
 

Xavier Espot, president de la federació de golf, que es va constituir l’any passat, comenta que «les relacions amb la secretaria d’estat sempre han estat molt cordials i hem obtingut la resposta que esperàvem». Està d’acord amb el sistema actual. Ara bé, sí l’interlocutor ha de ser un ministre «no tenim cap inconvenient». Més que tenir un rang o un altre, la resposta de qui siguin els dirigents de l’esport nacional i el projecte que tinguin per al seu desenvolupament en els pròxims anys és l’element que més té en compte: «El que veritablement ens interessa a totes les entitats esportives del país és que funcioni correctament».
 

Dins de l’acceptació de la secretaria d’estat com a categoria donada per l’executiu a la parcel·la d’esports, també hi ha veus que preferirien que fos un ministeri qui se’n fes càrrec. Josep Puntí, màxim dirigent de l’ens de motociclisme, indica que el model actual Ssi funciona bé, ja està bé», però també demana més protagonisme per a l’esport, per tot el que suposa per a la joventut a través dels valors i de forma de vida sana. «No només és una pràctica que aporta hàbits saludables, sinó que els esdeveniments esportius que organitzem al país són un gran aparador de cara a l’exterior. És una manera de representació del país». Per aquest motiu «a l’esport se li hauria de donar molta més importància de la que se li dóna. És una vessant molt important de la societat. Si cultura té un ministeri perquè no pot tenir-lo l’esport».
 

Altres mandataris també es manifesten a favor de comptar amb rang de ministeri. Amb la secretaria d’estat, depenent de forma directa de presidència, és una manera de funcionar positiva perquè “més interès que el cap de Govern pel bé del país no hi ha ningú», apunta Manel Fernàndez, president de la federació de bàsquet. Però és dels que indica que amb un rang superior aquesta parcel·la tindria més rellevància a nivell nacional, però hauria de tenir un camí en solitari, no acompanyat per d’altres com en legislatures anteriors va succeir: «L’esport mai ha estat bon company de viatge en cap ministeri. Amb altres carteres sempre s’ha vist afectat». Posa èmfasi en què quan és compartit, els esports són qui queden relegats a un segon terme pel ministre de torn, que dóna més importància a la resta de carteres que dirigeix.
 

Qui també es posiciona per aquesta via és Xavier Herver, president de la federació de karate. «L’esport té suficientment importància en el dia a dia de la gent com per a que tingui un ministeri per si sol, com en altres països», indica. A pesar de la seva preferència, també admet que fins el moment, amb un secretari d’estat, «no hi ha hagut cap problema i s’ha estat realitzant una feina molt continuada i profitosa». Fora del càrrec en sí, considera que el més important és el tarannà de qui ocupi la cadira: «Tot depèn de la persona que ho porta. Si té experiència no hi ha d’haver cap problema».
 

Però no per a tothom un ministeri en solitari és el panorama ideal. Eduard Garcia, president de l’ens d’atletisme, ho veu així: «Amb un ministeri se li dóna més importància a l’esport, però que sigui només d’esports no ho trobo ètic en el moment actual. Millor que sigui compartit amb altres vessants com poden ser cultura, voluntariat o educació». Les entitats esportives no haurien de tardar massa en conèixer quina és la decisió de l’executiu, perquè les temporades estan iniciades i necessiten conèixer quines són les directrius públiques, a més de fer saber a qui se’n faci càrrec quines són les seves necessitats i demandes.